Barcelona, 14 / 03 / 2019 // Volver / Tornar-hi //

EL VUELO DEL BUITRE

En la esquina había un local ocupado. Bien que funcionaba como un centro de reunión para gente joven. Hacían reuniones, invitaban a todos, hacían vida allí donde antes sólo había polvo y ratas, el banco.

A poco de saberlo, entré con la excusa pueril, o senil, de regalarles un aparato de música. Estuvimos conversando un buen rato. Me trataron correctamente, chicos y chicas de aspecto bien normal y con las ideas bien claras.

Me decían que quieren oportunidades, que merecen una perspectiva. Me decían que estaban seguros de que aún es posible un mundo mejor, más justo y mejor repartido. Toda la razón del mundo.

Me dí cuenta que tenían las ideas, i la sangre, y la potencia, y la fuerza, y las ganas de hacer, de comenzar, de levantar el vuelo. Pero el banco no los dejaría hacer nada, porque poco después preferiría volver el local al polvo y las ratas, antes que darles a ellos una oportunidad.

Adentro ya estaba todo limpio. Había unas sillas y unas mesas de aspecto bancario, y sobre todo había libros, muchos libros en uso y puestos con esmero en una estantería que también parecía bancaria. Me gustó, el ambiente inspiraba confianza.

El local permanecía cerrado durante años. Antes había sido un banco. Vacío, llenándose de polvo y ratas, hasta donde puedo saber este local continúa que es propiedad de un banco o tal vez de un fondo buitre, que es más o menos lo mismo. Los dos se dedican a la especulación pura y dura, cruel y salvage, pese a las personas, más allá de las personas.

Los bancos retuvieron como botín un gran conjunto de propiedades, viviendas. Personas terminaron en la calle, viviendas terminaron en el "banco malo", que por definición es un ente para la especulación.

Ahora, los bancos acaban de vender las viviendas que tenían en cartera y que ofrecían por internet. A un precio muy inferior, los bancos le vendieron estas viviendas a los fondos buitre. Consultar la prensa, por favor. El precio de venta fue un 50% inferior, incluso un 75% de descuento.

Estas miles de viviendas continúan en venta a través de los mismos portales de internet, y aunque cambiaron de manos a precio de ganga, siguen en venta con el mismo precio que antes. El negocio para el fondo buitres es, por tanto, enorme. La maldad, también.

La especulación es legal, pero necesita la complicidad entre banqueros y políticos. La ocupación de un local o de una vivienda, vacíos por causa de la especulación, en cambio, no es legal, y parece cosa escandalosa.

Lo que es de verdad escandoloso es el hecho de que los bancos venden miles de vivendas a los fondos buitres, a un precio mínim, en vez de vendérselas, al mismo precio mínimo, a les muchas personas que buscan vivienda.

Hay una maldad mayúscula en la complicidad entre políticos y banqueros para mantener la especulación.

La especulación destruye personas y familias, ciudades y pueblos. Destruye la confianza y la convivencia social porque hace que todo sea cada vez más caro e inaccessible. Hace que las diferencias sean cada vez más profundas.

Barcelona, entre otras, está en esta espiral de destrucción social. La autoridad le da prioridad a la especulación, a la que protege legalmente, mientras que margina al necesario y al vulnerable.

La complicidad entre banqueros y políticos para mantenir la especulación tiene nombre y apellido. Y por ésto, y por aquéllo, genera unos comportamientos incívicos que són del todo comprensibles.

Si fuera el caso, sí que yo mismo ocuparía un local vacío o una vivienda cerrada por causa de la especulación.

Lo haría porque si no hay derecho a ocupar aquéllo vacío, tampoco hay derecho a dejarlo vacío y cerrado sólo para ganar dinero con la especulación, porque esto encarece las viviendas vecinas.-

No hay derecho a dejarlo vacío y cerrado, por pura especulación, porque esto encarece las viviendas vecinas.

EL VOL DEL VOLTOR

A la cantonada hi havia un local ocupat, i prou que funcionava com un casal de gent jove. Hi feien reunions, hi convidaven tothom, hi feien vida allà on abans només hi havia pols i rates, el banc.

A poc d'assabentar-me'n, amb l'excusa pueril, o senil, de regalar-los un aparell de música, hi vaig entrar. Vam xerrar una bona estona. Em van tractar correctament, nois i noies d'aspecte ben normal i d'idees ben clares.

M'explicaven que volien oportunitats, perspectives. Em deien que estaven segurs que encara és possible un món millor, més just i més ben repartit. Tota la raó del món.

Vaig veure que tenien les idees, i la sang, i la potència, i la força, i les ganes de fer, de començar, d'alçar el vol. El banc, però, no els deixaria fer perquè poc després s'estimaria més tornar el local a la pols i a la rates, que no pas donar-los una oportunitat.

Dins ja era tot prou net. Hi havia unes cadires i unes taules d'aspecte bancari, i sobre tot hi havia llibres, tot de llibres en ús, ben posats sobre unes prestatgeries que també semblaven bancàries. Em va agradar, l'ambient era de confiança.

El local va romandre buit durant anys. Abans hi havia un banc. Buit, omplint-se de pols i de rates, fins on puc saber aquest local continua que és propietat d'un banc, o tal vegada d'un fons voltor, que és tres quarts del mateix. Tots dos fan especulació pura i dura, cruel i salvatge, tot i les persones, més enllà de les persones.

Els bancs van retenir com a botí un gran conjunt de propietats, habitatges. Persones van acabar al carrer, habitatges van acabar al banc dolent, que per definició és un ens per a l'especulació.

Ara, els bancs van vendre tots, tots els habitatges que tenien en cartera i que oferien per internet. A un preu molt inferior, els bancs van vendre aquests habitatges als fons voltors. Consulteu la premsa, si us plau. El preu de venda ha estat un 50% inferior, i fins i tot un 75% de descompte.

Aquests milers d'habitatges continuen en venda a través dels mateixos portals d'internet, i encara que van canviar de mans a preu de ganga, continuen a la venda amb el mateix preu que abans. El negoci per al fons voltor és, per tant, gegantí. La maldat, també.

L'especulació és legal, però necessita la complicitat entre banquers i polítics. L'ocupació d'un local o un pis, buits per mor de l'especulació, en canvi, no és legal, i sembla cosa escandalosa.

La cosa escandalosa, però, és el fet que els bancs van estimar-se més vendre milers d'habitatges a fons voltors, a un preu mínim, que no pas vendre o llogar aquests mateixos habitatges, a un preu igual de mínim, a les moltes persones que busquen habitatge.

Hi ha una maldat majúscula en la complicitat entre polítics i banquers per mantenir l'especulació. L'especulació destrueix persones i famílies, ciutats, illes i pobles. Destrueix la confiança i la convivència social perquè fa que tot sigui cada cop més car, inaccessible. Fa que les diferències siguin cada cop més profundes.

Menorca i Barcelona són ben a dins d'aquesta espiral. L'autoritat li dóna prioritat a l'especulació, a la qual protegeix legalment, alhora que margina ara el necessari, ara el vulnerable.

En el cas menorquí, prou que es veu que l'illa ha perdut bona part de la capacitat d'atracció de persones i famílias, professionals, col·lectius que són prou necessaris, per manca de lloguers accessibles. És a dir, per mor de l'especulació, turística, immobiliària.

Aquesta especulació, sembla que li agrada més a l'autoritat que no pas la perspectiva d'atraure les persones que Menorca necessita. D'això, se'n diu complicitat, i té nom i llinatges. I provoca comportaments incívics que són força comprensibles.

Si fos el cas, sí que jo mateix ocuparia un local buit, o un habitatge tancat per a l'especulació. És clar que ho faria de tal manera que fer-me fora fos difícil. Ningú és ximple.

Ho faria perquè si no hi ha el dret d'ocupar allò buit, tampoc no hi ha el dret de deixar-lo buit només per fer-ne diners i encarir en conseqüència els habitatges dels voltants. // Publica la premsa: html / pdf.

No hi ha el dret de deixar-lo buit i tancat, per pura especulació, perquè això fa que el pis del costat sigui més car.