ACCIÓ i REACCIÓ, ESPIRAL INFINITA

Continuo que veig que la violència és la resposta a una violència anterior. D’aquesta manera, la violència torna i retorna en un cercle de mai acabar, una espiral infinita, acció i reacció.

Fàcil és veure i entendre que els fets de Barcelona i Cambrils són resposta a violències anteriors. Aquestes violències són sense sang. És violència de despatx, el negoci al preu que sigui, explotació, saqueig, corrupció i violència institucional, estatal. Una firma aquí, i allà hi haurà patiment i mort.

Espanya continua que fa negoci amb la venda d’armes a països com ara Yemen, on el patiment i la mort són avui de magnitud apocalíptica. Gran Bretaña també.

I ara us pregunto: pots vendre armes i després pretendre que no et matin?

Aràbia Saudí, amb armament i tecnologia bèl·lica dels Estats Units, bombardeja hospitals i depòsits d’aigua potable, entre d’altres objectius, a Yemen. L’epidèmia de còlera n’és la conseqüència, i en mata més, molts més, igual d’innocents, que les rambles.

Prou conegada és la relació d’amistad i comercial de la monarquia saudí amb l’espanyola, i la relació d'aquests àrabs amb el terrorisme.

També sabem que l’anterior ministre de Defensa espanyol feia feines per a la indústria bèl·lica espanyola, fabricava les mines antipersona que encara avui tallen cames de pell morena.

I ara us pregunto: pots fer-los molt de mal, a d'altres persones, i quedar-te tan tranquil pensant que no hi haurà reacció?

Encara més: pots treure diners d’hospitals i escoles, i donar-los als bancs, i després pretendre que no et facin res?

La resposta és, era només una qüestió de temps.

Prou articles he llegit a la premsa sobre terroristes i accions terroristes, però he trobat ben pocs que amb sinceritat i solvència es preguntin per què.

La realitat ja no admet més explicació que la veritat.

Voler donar-nos-en una explicació tot dient que eren nois radicalitzats per un senyor radical és un argument tan pueril i superficial com que no tenim por.

L’explicació per entendre aquesta violència tan rabiüda ja no ha de venir de la policia, ni menys dels polítics.

Ha de venir en canvi de l’antropologia, de la psiquiatria, de la filosofia, del pensament profund, anàlisi seriosa, de l’estudi sense passió de la passió humana.

En aquest context, trobo que la ràbia, visceral i poderosa, és l’argument, és el motor que mou l’individu cap a la violència.

Però no goso de veure si és ràbia contra l’europeu, contra el turista, contra qui té la vida prou arreglada només perquè va nàixer amb la pell clara, contra qui té millors perspectives de vida només perquè va nàixer amb la pell clara.

La falta de perspectives, el negre futur, la impotència i la desesperança, el menyspreu també són causa de ràbia. Allà on hi ha una violència deliberada hi ha una ràbia amagada, i podeu matar el rabiüt, però no podeu matar la ràbia, que tot d’una la durà un altre.

Pregunteu per què la ràbia, i tindreu el pecat, i el pecador que provoca la ràbia i duu a la violència.

És d’aquesta manera com el violent és alhora autor i víctima d’una violència que el supera. Però el pecador, autor indirecte de la violència, continua al despatx.

Res justifica la violència, però la violència d’allà permet d’entendre la violència d’aquí. Rebutjo tota forma de violència, però miro de saber-ne el per què.

Fa dues setmanes, poc abans dels atemptats, aquesta plana parlava de una altra biològica reacció: si em toques un fill, et mossego.

És biològic pensar que si em toques un fiet de casa meva, o si em treus allò que és meu, o si no em deixes menjar i fer feines, i avançar, et mossegaré.

Entendre aquesta metàfora és entendre el que dic. I el que dic és que sense justa justícia no hi haurà pau.-

Publicarà la premsa: html / pdf

Si em romps el plat amb el qual menjo i dono de menjar a la meva família, ai!, et mossegaré.

Si me rompes el plato con el que como y doy de comer a mi familia, ¡ay!, te morderé.

ACCIÓN y REACCIÓN, ESPIRAL INFINITA

Continúa que se ve que la violencia es respuesta a una violencia anterior. De esta manera, la violencia vuelve una y otra vez en un círculo de nunca acabar, una espiral infinita, acción y reacción.

Fácil es ver y entender que los hechos de Barcelona y Cambrils son respuesta a violencias anteriores. Éstas, son violencias sin sangre. Es violencia de despacho, el negocio al precio que sea, explotación, expolio, corrupción y violencia institucional, estatal. Una firma aquí, y allí habrá sufrimiento y muerte.

España continua que hace negocio con la venta de armas a países como Yemen, donde el sufrimiento y la muerte son hoy de magnitud apocalíptica. Gran Bretaña también.

Y ahora te pregunto: ¿puedes vender armas y después pretender que no te maten?

Arabia Saudita, con armamento y tecnología bélica de Estados Unidos, bombardea hospitales y depósitos de agua potable, entre otros objetivos, en Yemen. La actual epidemia de cólera es la consecuencia de estos ataques, y mata más, muchos más, e igual de inocentes, que las ramblas.

Bien conocida es la relación de amistad y comercial de la monarquía saudita con la española, y la relación de estos árabes con el terrorismo.

También sabemos que el anterior ministro de Defensa español era un directivo importante de la industria bélica española, que fabricaba las minas antipersonas, que aún hoy cortan piernas de piel morena.

Y ahora te pregunto: ¿puedes hacer mucho daño a otras personas, y después quedarte tan tranquilo pensando que no habrá una reacción?

Voy más lejos, y más aquí: ¿puedes quitarle dinero al presupuesto de hospitales y escuelas para dárselo a los bancos, y después quedarte tan tranquilo pensando que no habrá una reacción?

La respuesta es, era sólo una cuestión de tiempo.

Suficientes artículos he leído en la prensa sobre terroristas y actos terroristas, pero pocos encontré que con sinceridad y solvencia se preguntan por qué.

La realidad ya no admite más explicación que la verdad. Querer darnos una explicación diciendo que eran jóvenes radicalizados por un señor radical es un argumento pueril y superficial.

La explicación para entender esta violencia tan rabiosa ya no debe venir de la policía, ni menos de los políticos.

Debe venir en cambio de la antropología, de la siquiatría y de la sicología, de la filosofía, del pensamiento profundo, del análisis serio, del estudio sin pasión de la pasión humana.

En este contexto, veo que la rabia, visceral i poderosa, es el argumento, es el motor que mueve el individuo hacia la violencia.

Pero no me atrevo a ver si es rabia contra el europeo, contra el turista, contra quien tiene la vida más o menos arreglada sólo porque nació con la piel clara, contra quien tiene mejores perspectivas de vida sólo porque nació con la piel clara.

La falta de perspectivas, el negro futuro, la impotencia y la desesperanza, el menosprecio y el ninguneo también son causa de rabia.

Allá donde hay una violencia deliberada hay una rabia agazapada, y podrás matar al rabioso pero no podrás matar la rabia, que en seguida otro seguirá con ella.

Pregunta por qué la rabia, y tendrás el pecado, y el pecador que provoca la rabia que lleva a la violencia.

Es así como el violento es a la vez autor y víctima de una violencia que lo supera. Pero el pecador, autor indirecto de la violencia, continua en el despacho.

Nada justifica la violencia, pero la violencia de allá permite entender la violencia de aquí. Rechazo toda forma de violencia, pero miro de saber el por qué de cada violencia.

Hace dos semanas, poco antes de los antentados, esta página hablaba de otra biológica reacción: si me tocas lo que es mío, yo te muerdo.

Es biológico pensar que si me tocas un hijo de casa, o si te llevas lo que es mío, o si ni no me dejas comer y trabajar, y avanzar, te morderé.

Entender esta metáfora es entender el que digo. Y el que digo es que sin justa justicia no habrá paz.-

Charlottesville: symptomatic of a broader pain / The Lancet, 26/08/17

Tirar a matar / Carlos Yárnoz, El País, 27/08/17