// Tornar-hi / Volver

SOBRE LA QÜESTIÓ DELS POLLS

Més enllà de l'actual crispació hi és l'assossec, i més enllà de l'actual fantasia hi és la realitat, i la realitat és ara per ara que comença escola, i amb l'escola tornen els polls.

Són molestos, però els polls del cap infantil no són agent transmissor de cap malaltia. Són urticants, però hem de saber que picor al cap no és igual a polls. Són de temps ben antics, però ben vitals que continuen.

Ja se sap que no salten, i que per tant el contagi és directe. El contagi mitjançant objectes és poc probable perquè els polls a penes si sobreviuen 24 hores fora del cuir cabellut. Per tant, res que hagi estat en contacte amb el cap del nen infestat tindrà polls vius si van passar, diguem-ne, dos dies.

Les llémenes són més resistents, però és poc probable que una llémena es desenvolupi fins a poll si no és al cuir cabellut.

També se sap que els polls no són cosa de poca higiene, ni és cosa d'escola pública o privada. Són universals. Els polls ens fan iguals. Tampoc no és cosa només d'infants, ja que pares, mestres, pediatres i infermeres, també podem agafar-ne.

Sobre aquesta qüestió proposo de considerar l'última recomanació, o guia clínica sobre polls, de l'Acadèmia Americana de Pediatria, publicada al maig del 2015 (Head lice. Pediatrics 2015; 135: e1356-62). Amb una extensa bibliografia complementària, aquest document és necessari per saber el què d'aquests animalons, i què fer-ne.

Explica, per exemple, que la possibilitat de contagi a classe és petita, i que per tant no és gaire útil apartar el nen i enviar-lo a casa tot dient-li que no torni fins que no estigui net de polls i llémenes.

Quan el nen té picor al cap i és fàcil de veure-hi els polls que fugen corrent, la infestació amb polls ja fa dies que hi és, fins i tot un mes, un temps durant el qual el nen és contagiós.

Per tant, apartar-lo quan els polls són evidents, amb l'objectiu d'evitar més contagis, és quelcom que arriba tard, i serà poc efectiu. En canvi, sí que és efectiu evitar les activitats en què ja se sap que hi haurà contacte de cap amb cap. O, millor, evitar específicament aquesta mena de contacte.

A més, cal recordar que la primera infestació amb polls no provoca picor fins passat un temps que varia de 4 a 6 setmanes, durant el qual el nen és igualment contagiós.

Quant a prevenció, l'únic que és útil és promoure amb insistència la inspecció visual, precoç i meticulosa del cap infantil, i usar la pinta llemenera, i tot d'una fer-li tractament al nen que tingui polls.

Suposo que aquesta inspecció visual no és feina del personal de l'escola, sinó responsabilitat de la família. En benefici de tots, però, una cosa no treu l'altra. Cal mirar el cuir cabellut amb un llum no gaire potent, perquè els polls fugen de seguida, i ben veloces, de la llum.

La pinta llemenera és força útil, tal vegada és el més útil. Necessita paciència i constància, però és ben efectiva, i no és mala idea que sigui cada dia, o gairebé, i sempre millor amb els cabells mullats.

A més d'aquest tractament amb la pinta, hi ha els productes pediculicides que es venen sense recepta a la farmàcia. Per evitar les resistències, que n'hi ha, és necessari que el tractament es faci correctament, i només s'ha de repetir el dia que sigui indicat, o si el nen torna que té polls.

Cal recordar que, un cop fet el tractament, el picor pot continuar durant uns dies, però això no implica que el tractament no hagi estat prou efectiu, ni que en calguin més dosis. En cap cas s'ha d'usar un insecticida anti-mosquits, anti-mosques, anti-escarabats, etc., per combatre els polls del cap infantil.- [Publicarà la premsa: html - pdf]

Tot i la crispació i la fantasia, no assenyaleu ningú amb el dit, sinó més aviat mireu d'evitar d'alguna manera el contagi.

Pese a la crispación y la fantasía, nadie señale a nadie con el dedo, sino más bien mire de evitar de alguna manera el contagio.

SOBRE LA CUESTIÓN DE LOS PIOJOS

Más allá de la actual crispación está el sosiego, y más allá de la actual fantasía está la realidad, y la realidad es que ahora comienza el colegio, y con él vuelven los piojos.

Son molestos, pero los piojos de la cabeza infantil no son agente transmisor de ninguna enfermedad. Son urticantes, pero hay que observar que picor en la cabeza no es igual a piojos. Son antiguos, pero bien vitales que se conservan.

Ya se sabe que no saltan, y que por tanto el contagio es directo. El contagio por medio de objetos es poco probable porque los piojos apenas si sobreviven 24 horas fuera del cuero cabelludo. Por tanto, nada que haya estado en contacto con la cabeza del niño infestado será contagioso si pasan, digamos, dos días.

Las liendres son más resistentes, pero es poco probable que una liendre evolucione a piojo si está fuera del cuero cabelludo.

También se sabe que los piojos no son por causa de poca higiene, ni son cosa de escuela pública o privada. Son universales. Los piojos nos igualan. Tampoco son cosa sólo de niños, ya que los padres, maestros, pediatras y enfermeras también podemos contagiarnos.

Sobre esta cuestión propongo considerar la última recomendación, o guía clínica sobre piojos, de la Academia Americana de Pediatría, publicada en mayo de 2015 (Head lice. Pediatrics 2015; 135: e1356-62). Con una extensa bibliografía complementaria, este documento es necesario para saber sobre estos insectos, y para saber qué hay que hacer.

Explica, por ejemplo, que la posibilidad del contagio en clase es pequeña, y que por tanto será poco útil apartar el niño y enviarlo a casa diciéndole que no vuelva hasta que está libre de piojos y liendres.

Cuando el niño tiene picores en la cabeza y es fácil verle piojos que le corren por el cuero cabelludo, la infestación con piojos ya hace días que está, incluso tanto como un mes, un tiempo durante el cual el niño es contagioso.

Por tanto, apartarlo cuando los piojos son evidentes, con el objetivo de evitar más contagios, es una medida que llega tarde y es así poco útil. En cambio, sí que es útil evitar las actividades en que ya se sabe que habrá contacto de cabeza con cabeza. O, mejor, evitar específicamente este tipo de contacto.

Además se debe recordar que la primera infestación con piojos no provoca picazón hasta pasado un tiempo que varía entre 4 y 6 semanas, durante el cual el niño es igualmente contagioso.

En cuanto a prevención, lo único realmente útil es promover con insistencia la inspección visual, precoz y meticulosa, de la cabeza infantil, y sobre todo usar el peine específico, la liendrera. Y en seguida aplicarle tratamiento al niño que tenga piojos.

Supongo que esta inspección visual no es labor del personal de la escuela sino que es responsabilidad de la familia. Pero, en beneficio de todos, una cosa no quita la otra. Hay que mirar el cuero cabelludo con una luz no muy potente porque los piojos huyen en seguida, y veloces, de la luz.

La liendrera es muy útil, tal vez es lo más útil. Necesita paciencia y constancia, pero es efectiva, y no es mala idea usarla cada día, o casi, y sempre mejor con los cabellos mojados.

Junto al tratamiento con este peine especial están los productos pediculicidas que se venden sin receta en la farmacia. Para evitar las resistencias (que las hay) es necesario que el tratamiento se haga correctamente, y sólo se debe repetir el día en que esté indicado, o si corresponde porque hay piojos otra vez.

Se debe recordar que, un vez hecho el tratamiento, los picores pueden continuar durante unos días, pero esto no indica que el tratamiento no fue efectivo ni que hagan falta más dosis.

En ningún caso se debe usar un insectida anti-mosquitos, anti-moscas, anti-escarabajos, etc., para combatir los piojos de la cabeza de los niños.-

A Rohingya refugee pulls a child as they walk to shore after crossing the Bangladesh-Myanmar border by boat on Sunday 10/09/17.

MYANMAR'S TREATMENT OF ROHINGYA MINORITY is a «textbook example of ethnic cleansing» / Top UN human rights official denounces security crackdown against Muslim minority in Rakhine state.

«Myanmar’s treatment of its Muslim Rohingya minority appears to be a “textbook example” of ethnic cleansing, the top UN human rights official has said.

In an address to the United Nations human rights council in Geneva, Zeid Ra’ad al-Hussein denounced the “brutal security operation” against the Rohingya in Rakhine state, which he said was “clearly disproportionate” to insurgent attacks carried out last month.

More than 290,000 people have fled to Bangladesh in recent weeks...» [Read it all]