Barcelona, dissabte 7 de febrer de 2015
UNA BONA NOTÍCIA VACUNAL
Bona notícia: el Ministeri de Sanitat acaba d'anunciar que la vacuna contra el pneumococ estarà disponible, gratis, per a cada bebè d'Espanya, a partir del 2016. Gràcies! Feia més de deu anys que esperàvem aquesta notícia. Però fa oloreta.
Aquesta vacuna ofereix una protecció efectiva contra les infeccions provocades pel bacteri pneumococ, en especial la meningitis per pneumococ, la malaltia invasiva per pneumococ i la pneumònia per pneumococ. També ofereix protecció contra algunes formes d'otitis i de sinusitis.
Els consellers de sanitat de les Comunitats Autònomes, reunits el passat 14 de gener al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, al Ministeri de Sanitat, van acordar d'incorporar la vacuna contra el pneumococ al Calendari comú de vacunes infantils, van acordar de finançar-la, i van acordar que la vacunació es faria efectiva durant els transcurs de 2016.
Aquest Calendari comú es una mena de mínim de vacunes que hauria de rebre tot bebé que sigui a Espanya, i gratis. El calendari de vacunes infantils de les Comunitats coincideix amb aquest Calendari comú, però pot afegir alguna vacuna segons la necessitat en salut de la Comunitat, o pot canviar l'edat d'administració d'una vacuna, també d'acord a la necessitat.
Segons aquest Calendari comú, la vacuna contra el pneumococ s'haurà d'aplicar als 2, 4 i 12 mesos d'edat. Aquesta pauta segueix la recomanació de l'Associació Espanyola de Pediatria i és igual a la pauta que s'aplica a França i al Regne Unit.
És una bona notícia perquè les vacunes són més que necessàries, són imprescindibles per a la bona salut infantil i, en conseqüència, de la comunitat. Són prou segures i eficaces, i ara la vacunació gratuïta contra les infeccions greus que pot provocar el pneumococ és una notícia benvinguda. Però dic que fa oloreta perquè tenim l'antecedent, vergonyós, de Madrid.
La Comunitat de Madrid, en 2006, va començar la vacunació gratuïta i massiva contra el pneumococ, tot i que aquell any l'esmentat Consell Interterritorial recomanava de vacunar només a un reduït col·lectiu de fiets en risc. La popular Esperanza Aguirre i Gil de Biedma, comtessa de Bornos i grande de España, era llavors la presidenta de la Comunitat.
La gratuïtat de la vacuna la van anunciar amb bombo i platerets, i molts van omplir-se la boca amb paraules grandiloqüents, i van parlar de bebès superprotegits.
Però la generositat popular a Madrid va durar poc: al juliol de 2012, la mateixa Esperanza Aguirre, que continuava com a presidenta de la Comunitat però que hi renunciaria el mes següent, li va treure a la vacuna la condició de gratis, i d'ençà de llavors «qui la vulgui que la pagui», i costa 76,34 euros cada dosi. Qui va dir que sí després diu que no, i se'n va tan tranquil·la.
Durant el temps en què van administrar gratis la vacuna, la ciència va poder observar una disminució considerable del nombre de casos d'infecció greu per pneumococ. Però d'ençà de 2012 s'observa que un 30% del bebès de la Comunitat de Madrid ja no estan protegits contra el pneumococ.
Aquest antecedent demostra que les vacunes infantils, de les quals depèn una bona part de la salut infantil, també és matèria per a la maniobra política, oportunista.
Ara, en 2015, fan promesa que la vacuna contra el pneumococ serà gratis a partir del 2016. Hem d'observar que 2015 és any electoral, i que els càrrecs que ara prometen la vacuna gratis ja no seran al càrrec quan aquesta promesa hagi de fer-se realitat.
Prou sabem com és de fàcil prometre allò que un altre hauria de complir, si ho vol. I prou sabem que hi ha hagut promeses electorals que van quedar en un no res.
Espero que el 2016 ens dugui gratis la vacuna contra el pneumococ, per a cada bebè d'Espanya, però si és que no, prou sabreu què ha passat, un altre cop, els de sempre. // Publicat a la premsa: html / pdf
Barcelona, lunes 2 de febrero de 2015
NUEVO TIPO DE CRIMEN Y DE CRIMINAL
Setenta años de aquel 27 de enero de 1945, cuando los soviéticos, que avanzaban hacia Berlín, liberaron el campo de concentración de Auschwitz. Aquí, 1.300.000 personas fueron asesinadas: la mayoría judíos (sobre todo húngaros y polacos, pero también de las otras nacionalidades europeas), y también gitanos y prisioneros de guerra soviéticos.
Adolf Eichmann ideó y perfeccionó ad infinitum las estrategias para reunir a los judíos de las ciudades y los países, y organizó y gestionó meticulosamente los convoyes de trenes con los que envió los prisioneros a los campos de exterminio. Fue así responsable del destino de los judíos.
Hannah Arendt relata, en Eichmann en Jerusalén, el juicio que acabaría condenando este coronel y burócrata nazi a la horca, y explica los detalles de cómo organizaba los envíos masivos de judíos, desde los diversos países, hacia la muerte.
«El mundo de la política en nada se asemeja a los parvularios; en materia política, la obediencia y el apoyo son una misma cosa. Y del mismo modo que tú apoyaste y cumplimentaste una política de unos hombres que no deseaban compartir la tierra con el pueblo judío ni con ciertos otros pueblos de diversa nación (como si tú y tus superiores tuvierais el derecho de decidir quién puede y quién no puede habitar el mundo), nosotros consideramos que nadie, es decir, ningún miembro de la raza humana, puede desear compartir la tierra contigo. Esta es la razón, la única razón, por la que has de ser ahorcado.» / de Eichmann en Jerusalén, Epílogo.
Hannah Arendt también es autora de una extensa obra sobre pensamiento contemporáneo, y sobre política. Mucho más que una cronista del juicio a Eichmann, Hannah Arendt es una de las referentes más importantes del pensamiento filosófico y político de nuestros días.
En Barcelona, el Grup Arendtià de Pensament i Política, en el marco del 5º Ciclo Internacional de Conferencias / Primaveras Arendtianas, organiza la conferencia / seminario «"Por eso, Sr. Eichmann, debe ud. colgar" De Eichmann en Jerusalén a los Juicios en Argentina», a cargo de Claudia Hilb, de la Universidad de Buenos Aires. En la Facultad de Filosofía, Universidad de Barcelona, el lunes 2 de febrero.
Fue una reunión interesante, concurrida, con un debate ora intelectual, ora visceral, productivo. Dejó en el aire una cierta sensación de envidia por ver que aquí, en España, la Guerra Civil y la dictadura franquista siguen sin ser materia para la justicia. Y deberían serlo, como lo fueron la dictadura argentina y el nazismo, cada uno en su nivel.
«La professora Claudia Hilb, de la Universidad de Buenos Aires, ens ha parlat de la reflexió de Hannah Arendt sobre el judici d’Eichmann i de la seva aplicació en la questió dels judicis dels criminals argentins.
El judici d’Eichmann planteja l’existència d’un nou tipus de crim i de criminal que obliga a repensar el concepte de culpa i de responsabilitat. Claudia Hilb subratlla que la condemna d’Eichmann es funda sobre una idea arcaica del càstig, que requereix una revisió de les certeses polítiques, morals i jurídiques a les quals estem acostumats.
En el cas d’Argentina, el punt de partida és, en una primera fase que va del 1983 al 2003, la mateixa sensació que es va provocar en el cas Eichmann, és a dir, el fet que s’haguéssin comès uns crims sense precedents. Seguint la reflexió arendtiana, es podria dir que apareix l’exigència de castigar uns crims, però al mateix temps es planteja el problema d’establir unes lleis excepcionals i retroactives.
En un segon moment, a partir del 2003, s’accepta l’exepcionalitat dels crims i es justifica la necessitat de la seva punició i de la implantació de nous instruments jurídics per a fer-ho.
Això, segons Hilb, implica posar a la llum els problemes jurídics i morals que hi ha al darrere de l’entusiasme polític que demana una lluita en contra de la impunitat. En aquesta tensió entre política i justicia es trova la capacitat de distinguir entre allò que és just i el que no ho és.» / del blog del Grup Arendtià de Pensament i Política.
Hannah Arendt
Publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat del [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]