TRES QUARTS DEL MATEIX A SANITAT
Lamento que el ministeri hagi quedat un altre cop en mans de qui no en sap, de salut. Més aviat sembla que el requisit per accedir-hi és la família, i no pas el fet de saber-ne, o de tenir-hi experiència.
La nova ministra, Dolors Montserrat, va estudiar Dret a una universitat privada de Barcelona, i l'últim curs el va fer a una universitat italiana. Després va fer diversos estudis de posgrau, cap dels quals té relació amb la salud.
Segons el currículum del Congrés dels Diputats, mai va tenir un càrrec amb la responsabilitat de decidir sobre cap matèria transcendent.
El ministre anterior, Alfonso Alonso, també es advocat i tampoc no té cap estudi universitari sobre salut. La ministra anterior, Ana Mato, que va haver de renunciar ara fa dos anys, és llicenciada en Ciències Polítiques i tampoc no té estudis sobre ciències de la salut.
Aquesta característica dels titulars del Ministeri de Sanitat no és una exclusivitat del Partit Popular.
Els tres ministres esmentats tenen un tret en comú: són de família de polítics. Aquesta condició sembla per tant més decisiva a l'hora d'arribar al ministeri que els estudis o l'experiència.
Això és ben pruriginós, però es pot entendre si hom suposa que el nomenament no és per tenir cura o promoure la salut dels espanyols, sinó per votar en el Consell de Ministres en el mateix sentit que la persona que els va nomenar. Encara és més evident aquest prurit si es considera que les competències en salut estan transferides a les Comunitats.
O tal vegada només és cosa de promoció política.
A Catalunya la situació no és millor: el conseller de Sanitat, Toni Comín, és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques, cap estudi avançat ha fet sobre salut. En canvi, l'anterior conseller, Boi Ruiz, és doctor en Medicina i Cirurgia, i diplomat en Administració Hospitalària. La consellera anterior, Marina Gelli, és metegessa.
Vet aquí un altre fet curiós: l'ex-conseller Boi Ruiz, artífex de les privatitzacions i retallades, amb alegria participa com a tertulià habitual al programa "8 al dia". És un programa d'una televisió privada de Catalunya, del Grup Godó de comunicació.
El vaig veure participar, rodejat de periodistes de trajectòria prou reconeguda, i vaig pensar que fóra millor que no hi participés.
Aquest panorama desolador permet d'entendre per què la salut espanyola encara arrossega qüestions rellevants sense resoldre. La paràlisi és una conseqüència lògica i previsible quan el titular que ha de decidir, convocar o preveure, no pot decidir, convocar o preveure si no és amb criteris polítics. I no segons el crit eloqüent de la realitat.
Fàcil serà trobar exemples per il·lustrar que la sanitat que tots paguem, i a la qual tots tenim igual dret, necessita la gestió de persones competents, amb bona voluntat i lliures per decidir, perquè la salut de tothom no és una matèria que pugui quedar lligada als inescrutables propòsits de la política. És a dir, del capritx dels polítics, que ara fan que sí, ara que no, i cap explicació sòlida n'hem rebut.
Però últimament el pati va ple d'aquestes coses, i ja ningú s'espanta que una ministra d'Igualtat, precisament d'igualtat, hagi de decidir sobre la igualtat de les persones havent estudiat part de la secundària als Estats Units i la universitat a la privada, i que amb la seva mare, també vinculada a la política, és co-propietària d'una empresa que deu més de dos milions d'euros a Hisenda.
"Sí que som iguals", dirà amb un somriure de porcellana, "encara que no ho sembli", pensarà.
(Publicat a la premsa: html / pdf. Aquesta és la nota que fa tres-cents, de les publicades a Última Hora Menorca, primer, i al Menorca, després, i continua.)
La salut i la igualtat no són matèries que puguin quedar a mercè del sempre capritxós interès polític.
La salud y la igualdad no son materias que puedan quedar a merced del siempre caprichoso interés político.
SIEMPRE LO MISMO EN SANIDAD
Lamento que el ministerio haya quedado otra vez en manos de quien no sabe sobre salud. Más bien parece que el requisito para acceder al cargo sea la familia, y no el hecho de saber, o de tener experiencia en materia de salud, gestión sanitaria, etc.
La nueva ministra, Dolors Montserrat, estudió Derecho en una universidad privada de Barcelona, y el último año lo cursó en una universidad italiana. Después hizo diversos estudios de posgrado, ninguno de los cuales tiene relación alguna con la salud.
Según el currículum del Congreso de los Diputados, nunca tuvo un cargo con la responsabilidad de decidir sobre alguna materia trascendente.
El ministro anterior, Alfonso Alonso, también es abogado y tampoco tiene ningún estudio universitario sobre salud. La ministra anterior, Ana Mato, que tuvo que renunciar al cargo hace ahora dos años, es licenciada en Ciencias Políticas y tampoco tiene estudios sobre ciencias de la salud.
Esta característica de los titulares del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, no es una exclusividad del Partido Popular.
Los tres ministros citados tienen algo en común: son de familia de políticos. Esta condición parece por tanto más decisiva para llegar al ministerio que los estudios o la experiencia.
Esto es bien pruriginoso, pero se puede entender si uno supone que el nombramiento no es para atender o promover la salud de los españoles, sino para votar en el Consejo de Ministros en el mismo sentido que la persona que los nombró. Aún es más evidente este prurito si se considera que las competencias de salud están transferidas a las Comunidades.
O tal vez sólo sea un asunto de promoción política.
En Cataluña la situación no es mejor: el consejero de Sanidad, Toni Comín, hijo de político, es licenciado en Filosofía y Ciencias Políticas, y ningún estudio hizo sobre salud. En cambio, el consejero anterior, Boi Ruiz, es doctor en Medicina y Cirugía, y diplomado en Administración Hospitalaria. La consejera precedente, Marina Gelli, es médica.
He aquí otro hecho curioso: el ex-consejero Boi Ruiz, artífice de las privatizaciones y los recortes en sanidad, con alegría participa como tertuliano habitual en el programa "8 al día". Es un programa de una televisión privada de Cataluña, del Grupo Godó de comunicación.
Lo he visto participar, rodeado de periodistas de trayectoria reconocida, y pienso que sería mejor que no participara.
Este panorama desolador permite entender por qué la salud españala todavía arrastra cuestiones relevantes sin resolver. La parálisis es una consecuencia lógica y previsible cuando el titular que debe decidir, convocar o prever, no puede decidir, convocar o prever si no es según criterios políticos. Y no según el grito elocuente de la realidad.
Fácil será encontrar ejemplos para ilustrar que la sanidad que todos pagamos, y a la cual todos tenemos igual derecho, necessita la gestión de personas competentes, con buena voluntad y libres para decidir, puesto que la salud de todos no es una materia que pueda quedar ligada a los inverosímiles propósitos de la política. Es decir, al capricho de los políticos, que ahora dicen que sí y mañana dicen que no, y ninguna explicación válida nos dan.
Pero últimament el patio está lleno de estas cosas, y ya nadie se sorprendre que una ministra de Igualdad, precisamente de igualdad, deba decidir sobre la igualdad de las personas habiendo estudiado parte de la secundaria en Estados Unidos y la universidad a la privada, y que junto con su madre, también vinculada a la política, sea co-propietaria de una empresa que debe més de dos millones de euros en impuestos.
"Sí que somos iguales", dirá con una sonrisa de porcelana, "aunque no lo parezca", pensará.-
08/11/16. A dark day for the world / The Guardian view on president-elect Donald Trump / Editorial
This is a political and cultural cataclysm that few believed would really happen. It’s a bleak day for America, and for the pluralism and diversity the country has come to stand for.
«The unthinkable is only unthinkable until it happens. Then, like the sack of Rome, it can seem historically inevitable. So it is with the global political earthquake that is the elected president [...]
The final and overarching fear, though, is for the world. Mr Trump’s win means uncertainty about America’s future strategy in a world that has long relied on the United States for stability. But Mr Trump’s capacity to destabilise is almost limitless.
His military, diplomatic, security, environmental and trade policies all have the capacity to change the world for the worse. Americans have done a very dangerous thing this week. Because of what they have done we all face dark, uncertain and fearful times.»
Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat de:
- 2016:
[27/10/16] [13/10/16] [29/09/16] [15/09/16] [01/09/16] [15/08/16] [01/08/16] [17/07/16] [04/07/16] [23/06/16] [09/06/16] [26/05/16] [12/05/16] [28/04/16] [14/04/16] [31/03/16] [12/03/16] [03/03-18/2/16] [04/02/16] [23/01/16] [07/01/16].
- 2015:
[24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15].