Barcelona,
11/05/17
+ 25/05/17 //
Tornar-hi / Volver
UNA FRUITA PERILLOSA Maig és temps de collita. Fa temps que es va veure que aquests mesos de recollir la fruita són també els mesos d'una malaltia que cada any afecta molt de nens, i que és fàcil, i alhora difícil, d'evitar. Ja se sap que les malalties dels pobres, i més encara si els pobres són nens, a la ciència no li interessen gaire, i que destina més diners i més esforços a les malalties que afecten el món desenvolupat, ric i opulent. També se sap, però, que hi ha excepcions, i aquestes excepcions són allò que interessa. Cada any, entre maig i juliol, una epidèmia, una misteriosa malaltia mossega cruel la infància més desprotegida de la regió de Muzaffarpur, a l'Índia. Índia és el segon productor mundial de litxi, després de Xina, i la regió de Muzaffarpur és on més es cultiva aquesta fruita. La regió és ara una zona de ràpid desenvolupament, i ja se sap que això implica que hi ha força gent que queda enrere, i són pobres, marginats, sense gaire esperança de res. En aquest context, el mes de maig arriba amb la necessitat de collir el litxi, una fruita petita i ben apreciada, de pell aspra, amb una carn blanca i ben dolça, que ara és fàcil de trobar als mercats de mig món. Coincidint amb aquesta temporada de collita, la misteriosa malaltia hi apareix cada any. La malaltia és greu: provoca la mort d'un pacient de cada tres o quatre. Es va veure que el nen presenta marejos, pèrdua de conciència i convulsions, sobre tot durant el matí. Van veure que tots tenien coses en comú: eren pobres, no havien sopat la nit anterior, i havien menjat litxi amb la panxa buida. Van pensar que aquesta fruita hi tenia alguna cosa a veure, però és una fruita que es cultiva i consumeix molt des de fa molt de temps, sobre tot a la Xina, al Vietnam i a l'Índia. Van pensar que tal vegada era cosa d'un pesticida o un altre químic que contaminava la fruita, o tal vegada una infecció desconegda, però les dues hipòtesis van quedar descartades després dels estudis corresponents. Per exemple: entre el 26 de maig i el 17 de juliol de 2014, els dos principals hospitals de Muzaffarpur van atendre 390 nens amb símptomes d'aquesta malaltia, i 122 (el 31%) van morir. Gairebé les tres quartes parts de tots els pacients eren nens d'1 a 5 anys. Una quarta part tenien entre 6 i 10. Pobres tots, no havien sopat, van menjar litxi durant el matí. Avui se sap que la fruita és tòxica en certes circumstàncies. Té dos components que provoquen disminució del sucre de la sang, és a dir, fan hipoglucèmia. Aquest efecte és més marcat, més perillós, fins i tot mortal, si el pacient és nen desnodrit i si fa hores que no menja res. És per tant una malaltia de nen pobre i amb gana, que menja aquesta fruita traïdora perquè és el que hi ha, i perquè tal vegada no té res més. Se sap que epidèmies semblants hi ha al Vietnam, on també van estudiar aquest fenomen d'una fruita que pot provocar hipoglucèmia greu. De fet, el potencial tòxic d'aquesta fruita era sospitat des de feia temps. Les autoritats de Muzaffarpur, seguint la recomanació dels investigadors que van descobrir l'efecte hipoglucèmic del litxi en nens pobres, desnodrits i de panxa buida, recomanen de no menjar gaire aquesta fruita, i en tot cas de tenir present l'efecte hipoglucèmic. Però el nen pobre, de família pobra i sense gaire possibilitat de sortir de la pobresa, no sé si rebrà i entendrà aquest missatge. La ciència va interessar-se per aquest fruita, però fins on puc saber no té tant d'interés en la situació vulnerable d'aquests nens, com d'estudiar el litxi tot pensant en els diabètics dels països desenvolupats, rics i opulents. I obesos.- Publicat a la premsa: html / pdf Sobre "fiets" i "fillets"
Aquesta paraula, 'fiet', no només és escrita de manera
correcta i culta, sinó que també, i és cosa més important, és
menorquina de pura raça, i per tant no cal canviar-la per
'fillet'. 'Fiet / fieta' són paraules potents i alhora tendres,
majúscules i alhora minúscules, que formen part del patrimoni
cultural de Menorca. Però continuen amenaçades, en perill,
perquè continua que hi ha intents per canviar-les per 'fillet /
filleta'. Escriviu 'fiet' i estareu escrivint en menorquí. Escriviu
'fillet' i estareu escrivint en català estàndard. Menorca ha de
defensar el seu patrimoni cultural, lingüístic, literari,
popular, i sembla que 'fiet' procedeix d'antigues cançons,
antigues rondalles. La paraula 'fiet', amb el significat genèric d'infant, es
troba ben viva a Menorca, i enlloc com aquí. En canvi, 'fillet'
és paraula neutra, del català estàndard. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans accepta
'fillet / filleta' amb el significat de 'nen / nena', però no
accepta 'fiet'. En canvi, el Diccionari Català - Valencià -
Balear sí que accepta 'fiet / fieta' i, tot i que remet a
'fillet / filleta', explica que la paraula es pròpia de Menorca
i dona exemples d'expressions populars amb 'fiet' i amb 'fieta'. «Però si jo era una
fieta! | Si encara no festetjava!» «Catalina,
Catalina, | que n'ets tornada grosseta! | Antany eres una
fieta, | i enguany ets una fadrina» Aquest
diccionari també recull l'expressió 'bon fiet', i diu que
també és pròpia de Menorca. També
existeix,
amb lògiques variacions, en d'altres idiomes. La paraula 'fiet' i l'expressió 'bon fiet' són plenes d'un
molt agradable esperit maternal, i de molts engrescadors somnis
infantils (en canvi, 'fillet' no té aquesta càrrega semàntica). Per tant, referir-se a un infant com a 'fiet' contribueix
a mantener viva la paraula escrita d'aquesta manera. Prou que sé
que dieu 'fiet' en parlar tant d'un fill com d'un infant, però
també sé que no tothom accepta d'escriure 'fiet', i llavors
escriuen 'fillet'. Fiets i fietes són infants que viuen a Menorca, que volen
jugar a la plaça, que desafien la tramuntana, que fan platja per
jugar i divertir-se més aviat que per prendre el sol, que
imaginen vaixells, cavalls i aventures. L'infant que es fa gros
a Menorca és un fiet o una fieta, i a l'estiu fan somnis amb
cavalls negres, briosos, que fan un bot, i que un dia es fan
realitat, però ja no són ni fiets ni fietes. A Menorca, fiets i fietes no pateixen varicel·la, sinó
volatge, ni reben la vacuna contra la varicel·la, sino que es
vacunen contra el volatge. I ningú no gosaria de dir que
'volatge' no és paraula ben correcta. Però 'volatge' només és al Diccionari Català - Valencià -
Balear, que diu que la paraula és pròpia de Menorca. No és al
Diccionari Enciclopèdic de Medicina, tot i que ha estat editat
per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, ni
és al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. És clar que
Menorca té un vocabulari propi, i que cal tenir-ne cura, i
promocionar-lo. Ja veieu que la paraula 'fiet' m'agrada molt, i que la
defenso. Prou sabem que un tret característic de la llengua que
es parla a Menorca és eliminar la 'll' que hi ha entre dues
vocals. Publicat a la premsa: html / pdf Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano Redactar o corregir textos, en català / en castellano Paulo Bello / Alicia Bello Hemeroteca: el BelloCat de: - 2017 [27/04/17] [13/04/17] [30/03/17] [16/03/17] [02/03/17] [16/02/17] [04/02/17] [02/02/17] [19/01/17] [05/01/17] - 2016: [08-22/12/16] [24/11/16] [10/11/16] [27/10/16] [13/10/16] [29/09/16] [15/09/16] [01/09/16] [15/08/16] [01/08/16] [17/07/16] [04/07/16] [23/06/16] [09/06/16] [26/05/16] [12/05/16] [28/04/16] [14/04/16] [31/03/16] [12/03/16] [03/03-18/2/16] [04/02/16] [23/01/16] [07/01/16]. - 2015: [24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]. |
|
Diseño: Jorge Franganillo |