Barcelona, 24/12/15
·
Tornar-hi / Volver Català BONES FESTES I BONA INFORMACIÓ MÈDICA Salut i Bones Festes per a tothom! I bona informació mèdica, perquè aquesta setmana són deu anys que es va proposar la creació del Google Medicine. Rodejat d'un grapat d'alumnes de medicina, el professor mira d'ensenyar-los els raonaments que fan el diagnòstic a partir de la interpretació dels símptomes que presenta un pacient. Un cop explicades les característiques del pacient que tenien al davant, el diagnòstic no semblava gens fàcil. «Quin és el diagnòstic d'aquest pacient?», va preguntar-los el professor amb paternal amabilitat, i mirava així de guiar-los en el complicat laberint del raonament mèdic. Llavors un alumne, tot alçant la vista del mòbil que amagava a les mans, sense dubte i amb encert, va donar-li el diagnòstic correcte. Sorprès, el professor li pregunta com és que havia arribat al diagnòstic. I l'alumne, com si fos la cosa més natural del món, li diu que simplement havia consultat Google i que Google li havia donat el diagnòstic correcte. L'anècdota és real, i també és real que pacients i professionals consulten Google per resoldre qüestions de salut. Aquesta mena de consulta és ben arriscada perquè el buscador no presenta la informació mèdica classificada segons criteris de solvència professional. A Internet hi és tot, però qui hi busca una resposta no mira de trobar-ho tot, sinó només allò que li ajudi a resoldre un dubte amb una resposta vàlida: busca una paraula autoritzada. Per tant, també quant a informació mèdica, és necessari separar el gra de la palla. Amb l'objectiu de fer arribar la bona informació mèdica a tothom que li calgui, ara fa deu anys que es va proposar la creació del Google Medicine. És un proposta que va presentar el responsable de la biblioteca mèdica de la University of British Columbia, de Vancouver, Canadà. No es tracta en absolut de substituir la consulta amb el metge, sinó d'oferir bona informació mèdica a tothom que la necessiti, i classificada segons criteris de solvència mèdica. Per tant, el Google Medicine no és una proposta perquè es pugui consultar per què avui tinc mal de cap, per exemple, o què haig de fer si tinc tos de matinada. És una proposta per tal que els metges del món, siguin allà on siguin, puguin accedir a la paraula més autoritzada en qualsevol matèria de la medicina. Fàcil és adonar-se'n que la proposta mira d'ajudar els professionals que fan feines en llocs allunyats dels centres mèdics més importants, en especial als països poc desenvolupats. És una proposta solidària, que busca la igualtat entre pacients del món, i entre professionals, sense separar-los segons estiguin a un centre de rics o de pobres. Dissortadament, però, a deu anys d'haver-se presentat aquesta proposta, res en tenim. En efecte, encara no hi ha cap Google Medicine. No el van crear. Va haver-hi, però, un intent semblant, el Google Health, però ja fa temps que és tancat. Sí que hi ha el Google Scholar, que és un buscador d'informació científica en general. Està disponible per a tothom, però tothom ha de saber que la informació mèdica que ofereix no està gaire classificada segons importància i, per tant, qui trobi allò que volia trobar ha de preguntar-se si la informació que ha trobat és realment bona. En aquest context puc emmarcar l'exposició de la Biblioteca de Maó sobre el llibre «De humanis corporis fabrica». Publicat al segle XVI, aquest tractat d'anatomia és obra d'Andrés Vesalio, que el va escriure quan era professor de la Universidad de Pàdua, en Itàlia. Aquesta obra és un exemple antic de bona informació mèdica. És una obra extraodinària, la primera edició de la qual és de 1543. La segona i definitiva edició, de 1555, és més llarga i més fàcil de llegir que la anterior. L'autor va escriure aquesta i d'altres obres en llatí. Però va fugir en general del llatí clàssic i elitista de l'època, i fa servir paraules del llatí popular i nombroses paraules àrabs o en grec. Escrit d'aquesta manera, sembla evident que l'autor no escrivia per a un col·lectiu de persones selectes sinó més aviat per a col·lectius de més abast. Era, per tant, bona informació mèdica a l'abast de tothom.- (Publicat a la premsa: html / pdf) La Biblioteca de Maó exposa una obra magnífica que en el seu moment va revolucionar el que se sabia d'anatomia humana. Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano Castellano FELICES FIESTAS Y BUENA INFORMACIÓN MÉDICA ¡Salud y Felices Fiestas para todos! Y buena información médica, puesto que esta semana se cumplen diez años de la propuesta de crear el Google Medicine. Rodeado de un puñado de alumnos de medicina, el profesor mira de enseñarles los razonamientos que llevan al diagnóstico a partir de la interpretación de los síntomas que presenta el paciente. Una vez explicadas las características del paciente que tenían delante, el diagnóstico no parecía nada fácil. «¿Cuál es el diagnóstico de este paciente?», les preguntó el profesor con paternal amabilidad, e intentaba guiarlos así en el complicado laberinto del razonamiento médico. Entonces un alumno, levantando la vista del móvil que escondía en sus manos, sin dudar y con acierto, le dice el correcto diagnóstico. Sorprendido, el profesor le pregunta cómo había llegado a ese diagnóstico. Y el alumno, como la cosa más natural del mundo, le dice que simplemente había consultado con Google, y Google le había dado el diagnóstico correcto. La anécdota es real, y también es real que pacientes y profesionales consultan con Google para resolver cuestiones de salut. Esta clase de consulta es arriesgada porque el buscador no presenta la información médica clasificada según criterios de solvencia profesional. En Internet está todo, pero quien busca allí una respuesta no pretende encontrarlo todo sino sólo aquéllo que le ayude a resolver una duda con una respuesta válida: busca una palabra autorizada. Entonces, también en cuanto a información médica, es necesario separar el grano de la paja. Con el objetivo de hacer llegar la buena información médica a todos los que la necesiten, ahora se cumplen diez años de la propuesta de crear el Google Medicine. Es una propuesta que presentó el responsable de la biblioteca médica de la University of British Columbia, de Vancouver, Canadá. No se trata en absoluto de sustituir la consulta con el médico, sino de ofrecer buena información médica a quienquiera que la necesite, y clasificada según criterios de solvencia médica. Por tanto, Google Medicine no es una propuesta para que se pueda consultar por qué tengo hoy dolor de cabeza, por ejemplo, o qué hago si tengo tos de madrugada. Es una propuesta para que los médicos del mundo, estén donde estén, puedan acceder a la palabra más autorizada de cualquier materia de la medicina. Fácil será darse cuenta que la propuesta mira de ayudar sobre todo a los profesionales que trabajan lejos de los centros médicos más importantes, en especial en los países poco desarrollados. Es una propuesta solidaria que busca la igualdad entre los pacientes del mundo, y entre los profesionales, sin separarlos según estén en un centro de ricos o de pobres. Pero, desgraciadamente, a diez años de haberse presentado la propuesta, nada de ella hoy tenemos. En efecto, aún no está el Google Medicine. No lo crearon todavía. Hubo, eso sí, un intento similar, el Google Health, pero hace tiempo que está cerrado. Sí que está el Google Scholar, que es un buscador de información científica en general. Está disponible para todos, pero todos deben saber que la información médica que ofrece no está del todo clasificada según importancia y que, por tanto, quien encuentre allí lo que buscaba debe preguntarse si la información que ha encontrado es realmente buena. En este contexto puedo enmarcar la exposición de la Biblioteca de Maó sobre el libro «De humanis corporis fabrica». Publicado en el siglo XVI, este tratado de anatomía es obra de Andries van Wesel (o simplemente Andrés Vesalio), que lo escribió cuando era profesor de la Universidad de Padua, en Italia. Esta obra es un ejemplo antiguo de buena información médica. Es una obra extraordinaria, la primera edición de la cual es de 1543. La segunda y definitiva edición, de 1555, está corregida, y es más larga y más fácil de leer que la anterior.- El autor escribió esta y otras obras en latín. Pero escapaba del latín clásico y elitista de la época, y usa palabras del latín popular y numerosas palabras árabes o en griego. Escrito de esta manera, parece evidente que el autor no escribía para una colectivo de personas selectas, sinó más bien para colectivos de mayor abasto. Era, por tanto, buena información al alcance de todos.- Complementario: Vox Magistri (ficción trilingüe) Redactar o corregir textos, en català / en castellano Paulo Bello / Alicia Bello Hemeroteca: el BelloCat del [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15] |
Diseño: Jorge Franganillo |