Barcelona, dissabte 7 de març de 2015
AMAGATS, ENCARA QUE EN PLENA LLUM
Aquests nens acaben pensant que sí que tenen alguna tara, o que sí que en són culpables. Amagats, però alhora en plena llum, hi ha molts nens que pateixen una forma poc reconeguda de maltractament infantil.
No parlo dels abusos físics o sexuals, que són execrables, sinó dels casos de violència emocional. Són casos freqüents, provoquen patiment, deixen seqüeles, i per tant la comunitat ha de considerar-los una agressió, un maltractament, una negligència intolerable envers un nen, i ha d'actuar en conseqüència.
Tothom sap què és maltractament infantil i pot imaginar-se el patiment d'un nen maltractat. Una variant n'és la negligència, que és quan un nen, sense rebre agressions corporals, no rep les atencions físiques, socials i psicològiques que necessita per desenvolupar-se.
La negligència és la forma de maltractament infantil més freqüent. Hi ha una negligència en l'alimentació si el nen no rep els aliments que necessita, o si els rep en quantitat excessiva, o si l'alimentació no és pas adequada.
També hi ha negligència si el nen no rep la roba, els vestits, l'abric que necessita. O si no viu en condicions higièniques, o si no rep les atencions mèdiques, preventives i curatives, que es considerin necessàries.
L'Organització Mundial de la Salut adverteix que no hem de confondre negligència amb pobresa. La negligència és culpable de maltractament quan la família o els tutors, de manera deliberada, no li donen al nen allò que haurien de donar-li, tot i tenir l'oportunitat, i els recursos humans i materials per fer-ho.
També és negligència si el nen està mig abandonat perquè no li donen oportunitat per jugar com un nen ha de jugar. També ho és el fet de negar-li d'anar a escola, o com a mínim d'oferir-li una educació que li ajudi a sortir-se'n en la vida.
Res d'això no és nou, és una realitat coneguda. Però és bo de recordar-la per tal que no sigui una realitat amagada. En aquest sentit, Unicef acaba de publicar l'informe «Violencia emocional: ocultos a plena luz».
Explica que la violència emocional contra un nen, també conegada com abús mental o psicològic, no és en absolut inofensiva, sinó que deixa seqüeles, algunes immediates i d'altres són càrregues psicològiques que el nen arrossega tot al llarg del desenvolupament cap a la vida adulta.
És una càrrega feixuga que li farà difícil el desenvolupament, que no li permet de desenvolupar-se de manera sana. La violència emocional envers un nen és causa de depressió, angoixa, baixa autoestima. El nen mira de no apropar-se a les persones, no pot relacionar-se amb els companys.
La violència emocional presenta formes diverses: atemorir el nen o fins i tot terroritzar-lo, amenaçar-lo, explotar-lo. Rebutjar-lo, ignorar-lo, i llavors aïllar-lo. Insultar-lo, humiliar-lo o deixar-lo en ridícul. I també quan el nen es exposat a veure o fins i tot participar d'una violència familiar.
L'informe d'Unicef assegura que els nens que van ser terroritzats repetidament tenen tendència a desenvolpar ansietat i trastorns somàtics a la vida adulta, i que els nens que van ser ignorats, humiliats, degradats, tenen tendència a desenvolupar això que se'n diu un trastorn límit de la personalitat.
Unicef ens recorda que els autors de la violència emocional contra un nen són gairebé sempre persones amb un vincle molt pròxim: el pare, la mare (o una nova parella del pare o la mare), un altre familiar directe, un tutor, un monitor.
Cal tenir present aquesta realitat perquè és freqüent, tal vegada més del que sembla, i tots hem d'assumir responsabilitat sobre la cura de tots els nens, perquè són el futur. // Publicat a la premsa [html] [pdf]
Barcelona, sábado 7 de marzo de 2015
VIOLENCIA EMOCIONAL EN LA INFANCIA
«La violencia emocional, también conocida como abuso mental o psicológico, puede darse en una multitud de formas, como por ejemplo:
atemorizar, aterrorizar, amenazar, explotar, rechazar, aislar, ignorar, insultar, humillar o ridiculizar a un niño.
Puede tratarse asimismo de no prestarle apoyo emocional, desatender sus necesidades educacionales o médicas, exponerle a violencia doméstica y acoso psicológico o someterle a novatadas.
Tampoco podemos olvidar las prácticas extremas de violencia emocional, como el aislamiento y otras formas degradantes de reclusión.
Si bien la angustia o el daño emocional son, a menudo, consecuencia de haber sufrido violencia física o sexual, los niños también son blanco de actos de agresión psicológica o verbal. La violencia emocional contra los niños es habitualmente perpetrada por personas con las que éstos tienen una relación o vínculo personal estrecho.
En efecto, varias investigaciones han identificado a los padres y tutores como los infractores más comunes. De acuerdo con el cuarto estudio nacional de Estados Unidos sobre la incidencia del maltrato y descuido al niño (Fourth National Incidence Study of Child Abuse and Neglect), el 73% de todos los casos de abuso emocional a niños en el periodo 2005-2006 apuntaban a uno de los padres biológicos como perpetradores.
Consecuencias a corto y a largo plazo
A diferencia del abuso físico, que causa heridas visibles en el cuerpo del niño, la violencia emocional es más sutil y puede ser más difícil de identificar, tanto para las víctimas como para terceros. Sin embargo, sus consecuencias pueden ser igual de devastadoras.
Los niños que sufren episodios recurrentes de violencia emocional crecen a menudo pensando que tienen algún tipo de deficiencia. Lo que es más, pueden culparse a sí mismos por el abuso sufrido, internalizando las agresiones físicas y verbales.
Además, los estudios han mostrado que la exposición al abuso emocional en la infancia tiene una serie de efectos a largo plazo, que pueden durar hasta la edad adulta, entre los que destacan la depresión, ansiedad, estrés post traumático, baja autoestima, aislamiento y distanciamiento de otras personas, apego inseguro y dificultad para relacionarse.
Por otro lado, una investigación muestra que las consecuencias de la violencia emocional varían dependiendo de la forma que ésta adopte.
Los niños que fueron aterrorizados repetidamente por sus cuidadores tienden a desarrollar ansiedad y trastornos somáticos en la edad adulta, mientras que aquellos que son ignorados y degradados pueden desarrollar trastorno límite de la personalidad.» // del informe Ocultos a plena luz / Unicef 2015.
Publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat del [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]