Català
EL MANUSCRIT VOYNICH I ELS 58
Enigmàtic, el manuscrit es manté tancat: encara ningú no ha sabut esbrinar en quina llengua està escrit, ni quin missatge s'hi amaga, ni què són les il·lustracions, ni qui n'és l'autor.
El Manuscrit Voynich és un misteri apassionant, tal vegada obsessiu, per especialistes en criptografia (la ciència de desxifrar missatges codificats), i per lingüistes, i per experts en textos de l'Edat Mitjana.
Les proves fetes amb carboni radiactiu indiquen que les 234 pàgines del manuscrit corresponen a un punt de la història que cal situar entre l'any 1404 i el 1438. Aquestes pàgines són de vitel·la, és a dir, fetes amb pell de moltó o de vedell, adobades de tal manera que queda un material de més bona qualitat que el pergamí.
Les tintes que l'autor va fer servir per les il·lustracions també són de primera qualitat. La majoria són dibuixos de plantes, i sembla per tant que fos un herbari, però hi ha un bon grapat de plantes aquí dibuixades que no corresponen a cap planta coneguda.
Perdut durant molt de temps, el va trobar un antiquari polonès en 1912, i el va comprar sense saber que un segle més tard encara continuaria el manuscrit sumit en el misteri de l'allò enigmàtic.
És un tresor que actualment es conserva a la Biblioteca Beinecke, de la Universidad de Yale, als Estats Units. Ara, però, en aquest mes de febrer, comença la delicada tasca de fer-ne una edició facsímil per tal que aquest manuscrit estigui a l'abast de la mà de més especialistes, i de curiosos. L'encàrrec per aquesta feina l'ha guanyat l'editorial Siloé, de Burgos, ben coneguda per l'alta qualitat de les seves edicions.
El text d'aquest enigmàtic document està escrit amb un alfabet desconegut: cap grafema (diguem-ne, cada lletra) no correspon a cap grafema de cap idioma conegut, passat o present. Per això, tot i que està mirat i ben mirat, i prou estudiat, ningú no ha pogut desxifrar què diu el manuscrit, ni tan sols aproximadament.
El desconcert és general. I fins a tal punt arriba el desconcert que ja diuen que el gran secret d'aquest manuscrit és que no amaga cap secret, i que és possible que un impostor, prou espavilat i amb prou mitjans tècnics i econòmics, hagi fet aquest manuscrit per mirar de vendre'l com si fos quelcom de misteriós que amaga secrets transcendentals.
Per recolzar aquesta hipòtesi hi ha un fet notable: les planes del manuscrit són massa netes. Hem de tenir present que una característica de les pàgines dels manuscrits medievals és que tenen taques, correccions, imperfeccions pròpies d'una feina feta a mà. Però el Manuscrit Voynich no en té cap, d'errades o correccions, i per tant sembla massa perfecte.
Tanta perfecció fa que els especialistes sospitin que es tracta d'una obra sense contingut real, només un engany, una estafa per a un comprador ingenu i ric del segle XV, segurament un rei, o un noble, o tan sols un home ric i poderós. Es veu que en aquesta matèria, cinc segles més tard, res no ha canviat.
I si parlem d'enigmes que en realitat no amaguen cap secret, sinó tan sols la voluntat erràtica i vulnerable, però constant i decidida, ferma, de cercar vés a saber què, vet aquí que aquest servidor, que estima Menorca amb una estimació difícil d'entendre, i que hi va deixar quelcom de valuós que algun dia, prest, anirà a buscar, i vés a saber si no s'hi queda, el 4 de febrer fa 58 anys.
L'efemèride, l'aniversari d'aquest natalici de 1958, potser no despertarà passions. Però sí que despertarà, només en les persones que hi siguin susceptibles, una urticària, quelcom de pruriginós, una pruïja que obliga a gratar-se per mirar de trobar-hi la calma. I amb això ja en tinc prou. (Publicat a la premsa: pdf)
Enigmes que diuen que no cal entendre-ho tot amb el laberint de la raó, perquè n'hi ha que només s'enten amb el cor i el sentit comú.
Complementari
El Manuscrit Voynich i la bellesa de l'il·legible: Jorge Franganillo, per a Núvol.
Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Castellano
EL MANUSCRIT VOYNICH I ELS 58
Enigmas que dicen que no hace falta entenderlo todo con el laberinto de la razón, porque los hay que sólo se entienden con el corazón y el sentido común.
Enigmático, el manuscrito se mantiene cerrado: todavía nadie ha podido averiguar en qué idioma está escrito, ni qué mensaje esconde, ni el qué de sus ilustraciones, ni quién es el autor.
El Manuscrito Voynich es un misterio apasionante, tal vez obsesivo para especialistas en criptografía (la ciencia de descifrar mensajes codificados) y para lingüistas, y para expertos en Edad Media.
Las pruebas de carbono radioactivo indican que las 234 páginas del manuscrito corresponden a un punto de la historia que cabe situar entre el año 1404 y el 1438. Estas páginas son de vitela, es decir, hechas con cuero de oveja, y preparadas de tal manera que queda un material de mejor calidad que el pergamino.
Los tintes que el autor usa para las ilustraciones también son de primera calidad. La mayoría son dibujos de plantas, y parece por tanto que fuera un herbario, pero hay numerosas plantas dibujadas en este manuscrito que no corresponden a ninguna planta conocida.
Perdido durante mucho tiempo, lo encontró un anticuario polaco en 1912, y lo compró sin saber que aún un siglo después continuaría el manuscrito sumido en el misterio de lo enigmático.
Es un tesoro que actualmente se conserva en la Biblioteca Beinecke, de la Universidad de Yale, en Estados Unidos. Y ahora en febrero comienza la delicada tarea de hacer una edición facsímil para que este manuscrito esté al alcance de más especialistas, y de curiosos. El encargo para este trabajo lo ganó la editorial española Siloé, conocida por la buena calidad de sus ediciones.
El texto de este enigmático documento está escrito con un alfabeto desconocido: ningún grafema (digamos, cada letra) corresponde a ningún grafema de ningún idioma conocido, presente o pasado. Por esto, pese a que está mirado y bien mirado, y bien estudiado, nadie ha podido descifrar qué dice, ni siquiera aproximadamente.
Es desconcierto es general. Y hasta tal punto llega que ya dicen que el gran secreto de este manuscrito es que no esconde ningún secreto, y que es posible que un impostor, con suficientes medios técnicos y económicos, haya hecho este manuscrito para intentar venderlo como si fuera algo misterioso que esconde secretos trascendentales.
Para apoyar esta hipótesis hay un hecho notable: las páginas del manuscrito están demasiado limpias. Es necesario tener en cuenta que una característica de las páginas de los manuscritos medievales es que tienen manchas, correcciones, tachaduras, incorrecciones propias de un trabajo hecho a mano. Pero el Manuscrito Voynich no tiene ninguna, y por tant parace demasiado perfecto, sospechosamente.
Tanta perfección hace que los especialistas sospechen que se trata de una obra sin contenido real, sólo un engaño, una estafa para un comprador ingenuo y rico del siglo XV, seguramente un rey o un noble, o tal vez simplemente un hombre rico y poderoso. Se ve así que en esta materia, cinco siglos después, nada ha cambiado.
Y si hablamos de enigmas que en realidad no esconden ningún secreto, sino tan sólo la voluntad errática y vulnerable, pero constante y decidida, firme, de buscar no se sabe qué, he aquí que este servidor hoy cumple 58 años.
La efeméride, el aniversario de este natalicio del 1958, quizá no despertará pasiones. Pero si despertará, sólo en las personas que sean susceptibles, una urticaria, algo pruriginoso, un picor que obliga a rascarse para intentar encontrar la calma. Y con esto tengo bastante.-
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat del [23/01/16] [07/01/16].
2015: [24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15].