Barcelona, 25/02/18 // Tornar-hi / Volver

L'OS DEL GOS

A l'aparador de la carnisseria hi havia un rètol prou visible que deia «Huesos caninos». Em va cridar l'atenció, i hi vaig mirar, i hi vaig veure que els ossos en qüestió duien bona carn enganxada.

El preu de venda d'aquests ossos amb carn quedava ben per sota de qualsevol altre producte de la carnisseria. Hi havia cua per comprar carn, i ossos.

Vaig veure que un senyor d'aspecte civilitzat en comprava una bossa, i que la pagava ben barata, i se n'anava tan tranquil.

Sorprès, més aviat mirant de dissimular el meu desgrat per la venda d'aquest producte carni tan particular, vaig entrar en conversa amb una senyora d'aspecte civilitzat que era abans que jo a la cua. I vaig preguntar-li com és que a la carnisseria hi ha os de gos en venda.

La señora em va mirar com si jo en fos un que acaba de sortir de la closca i va explicar-me que no són ossos de gos, sinó ossos de vaca, amb una mica de carn, per alimentar el gos.

«Déu n'hi do!», vaig exclamar. «Em pensava que eren ossos de gos per alimentar persones!» La senyora hi va insistir, i amagaba un somriure amb un punt d'ironia: «No són de gos, són de vaca, i són per al gos de casa.»

Un moment després vaig recomençar la conversa i vaig comentar-li que aquells ossos amb carn farien una bona sopa, i que aquesta sopa seria bona cosa per als nens, i per a la gent gran, i de fet per a tothom que tingués gana i pocs diners, i d'aquests n'hi ha molts.

Em va dir: «Sopa? Aquí ningú no faria una sopa amb os de gos!»

Li dic: «De vaca, m'acaba de dir que és os de vaca.» I va remarcar: «De vaca, sí senyor, però per al gos, i jo no faig sopa amb os de gos.»

I vaig quedar-me sol tot dient-li que amb aquells ossos es podria fer una bona sopa d'os per a tota la família, i que fins i tot el gos també en podria prendre.

Llavors la senyora d'aspecte civilitzat va emetre un soroll que no vaig interpretar com a paraules dites entre dents sino més aviat com el soroll emès per qui ja no vol parlar-ne més. La meva sorpresa encara seria més gran en veure que, uns minuts més tard, la civilitzada senyora demanava un tall de carn per fer-hi a la planxa i una bossa d'os de gos per al gos de casa seva.

Inútil seria explicar-li que molts nens del món menjarien amb molt de gust una bona sopa feta amb aquells ossos amb carn, i que aquesta sopa els faria de bon aliment. Inútil seria explicar-li que més que alimentar el gos amb menja de persones hauríem d'alimentar persones amb sopa d'os.

Inútil seria comentar-li que la condició de persona occidental i civilitzada comporta algunes vegades el fet de tornar-se persona sorda i cega, i muda, i grassa.

Tal vegada em respondria dient-me que per aquí no hi ha nens que passin gana. Però sí que n'hi ha, amb gana o mal alimentats. A més, els ossos de vaca que ningú vol més que per al gos es podrien enviar allà on puguin alimentar persones.

Fins i tot en podria donar-li exemples, de regions on la sopa d'os de vaca amb carn per al gos seria ben rebuda per una munió de nens àvids d'una bona sopa, nutritiva, i que deixa la panxa plena. Fàcil seria afegir-li unes patates, i una ceba, i unes pastanagues, i unes herbes, i arròs o fideus.

Nens amb gana, i àvids de justícia: a Síria els trepitgen, els aixafen quan encara no han sortit de la closca, i ho fan amb les armes que els venen els països que alhora envien turistes i esportistes arreu per mirar de rentar-se la cara, i les mans.

I a la mar mediterrània continua que s'ofeguen molts tot intentant fugir d'allà on ja no hi ha ni tan sols una sopa d'os amb carn.

Després, a casa, mirant el diaris, llegint les notícies, escoltant per la finestra, vaig entendre que no n'és cosa d'ossos i de sopes. Sino d'algunes persones que es consideren «civilitzades», amb cara i ulls, nom i cognom, i càrrec.

Són gent de panxa plena que no miren més enllà de la pròpia panxa plena.- Publica la premsa: html / pdf.

Dos viejos comiendo sopa, Francisco de Goya, Museo del Prado [Más]

HUESO DE PERRO

En el mostrador de la carnicería había un cartel bien visible que decía «Huesos caninos». Me llamó la atención, y miré bien, y ví que esos huesos también tenían buena carne.

El precio de venta de esos huesos con carne era muy inferior al precio de cualquier otro producto de la carnicería. Había cola para comprar carne, y huesos.

Había un señor con aspecto civilizado que compraba una bolsa de estos huesos caninos, y que pagaba barato, y que se iba luego tan tranquilo.

Sorprendido, más bien mirando de disimular mi desagrado por la venta de este producto cárnico tan particular, entré en conversación con una señora de aspecto civilizado que estaba antes que mí en la cola. Y le pregunté cómo es que en la carnicería hay huesos de perro en venta.

La señora me miró como si yo fuera uno que acaba de salir del cascarón, y me explica que no son huesos de perro sino huesos de vaca, con un poco de carne, para alimentar el perro.

«¡Vaya!», le contesté. «¡Pensaba que eran huesos de perro para alimentar personas!», agregué. Y la señora insistió, y escondía una sonrisa con un punto de ironía: «No son de perro, son de vaca, y son para el perro de casa.»

Un momento después yo recomenzaba la conversación y le comentaba que con esos huesos con carne se podría hacer una buena sopa, y que esta sopa sería buena cosa para los niños, y para los ancianos, y de hecho para todos los que tengan hambre y poco dinero, y de estos hay muchos. «¿Sopa? Aquí nadie haría una sopa con huesos de perro.»

Le digo: «De vaca, me acaba de decir que son de vaca.» I remarcó: «De vaca, sí señor, pero para el perro, y yo no hago sopa con hueso de perro». Me quedé solo diciéndole que con esos huesos se podría hacer una buena sopa de hueso y carne, un buen puchero para toda la familia, y que incluso el perro también podría comer un poco.

Entonces la señora de aspecto civilizado emitió un ruido que no interpreté como palabras dichas entre dientes sino más bien como el ruido que hace quien ya no quiere hablar más del tema. Mi sorpresa sería aún más grande al ver, unos minutos después, que la civilizada señora pedía carne para hacer a la plancha y una bolsa de huesos de perro para el perro de casa.

Inútil sería explicarle que muchos niños del mundo comerían con mucho gusto una buena sopa hecha con esos huesos con carne, y que esta sopa sería para ellos un buen aliemento.

Inútil sería explicarle que más que alimentar perros con comida de personas deberíamos alimentar personas con sopa de hueso y carne.

Inútil sería comentarle que la condición de persona occidental y civilitzada comporta algunas veces la condición de volverse persona sorda y ciega, y muda, y gorda.

Tal vez me respondiera que por aquí no hay niños que pasen hambre. Pero sí que los hay, con hambre o mal alimentados. Además, los huesos de vaca que nadie quiere más que para el perro se podrían enviar a los lugares donde puedan alimentar personas.

Incluso podría darle ejemplos de regiones donde una sopa de hueso de vaca con carne para el perro sería bien recibida por una multitud de niños ávidos de una sopa nutritiva, y que deja la barriga llena. Fácil sería agregarle unas verduras, y arroz o fideos.

Niños con hambre, y ávidos de justicia: en Siria los aplastan cuando aún no han salido del cascarón, y lo hacen con las armas que les venden los países que al mismo tiempo envían al mundo turistas y deportistas para lavarse la cara, y lavarse las manos.

Y en el mar mediterráneo continua que se ahogan muchos intentando escapar de allá donde no hay si tan sólo una sopa de hueso con carne.

Después, en casa, mirando los diarios, leyendo las noticias, entendí que no es sólo cosa de huesos y de sopas, sino de algunas personas que se consideran «civilizadas», que tiene nombre y apellido, y cargo.

Son gente de barriga llena que no miran más allá de su propia y voluminosa barriga llena.-