Barcelona, 08/12/16
- 22/12/16 // Tornar-hi / Volver 22/08/16 «POST-TRUHT» ÉS LA PARAULA DE L'ANY Prou sabem ara que mentir queda impune, i ara sabem que la paraula post-truth és la Paraula de l'Any. Amb un significat urticant, és tot un símbol dels temps que corren, on Veritat i Realitat semblen superades per paraules irades, errades, mentideres. Aquesta paraula ja és present a la premsa en català com posveritat, i a la premsa en castellà com a posverdad. Però trobo que cap de les dues traduccions no són prou eloqüents, i per això m'estimo més continuar amb la versió orginal, anglesa. El que significa aquesta paraula és més important del que sembla perquè ens afecta a tots. Gran Bretanya (amb el Brexit), Estats Units (amb Trump) i Espanya en són exemples prou il·lustratius. I a França (amb Marine) sembla que hi haurà el mateix. Vet aquí el significat: post-truth és la paraula que es fa servir últimament per fer referència a les circumstàncies en què els fets objectius (és a dir, la realitat, la veritat, això que és i està) són menys importants per influir en l'opinió pública que el fet d'apel·lar als sentiments, les emocions, allò que cadascú pensa i creu de una manera més visceral que racional. Hem vist que és possible manipular les emocions i els sentiments amb arguments iracunds, o sensiblers, mancats per tant d'objectivitat. Hem vist que és possible que la mentida, la paraula irada, errada, subjectiva, sigui presentada de tal manera que sembla tant la veritat que nombroses persones, milers i milers, i milions creuen que efectivament és la veritat, i voten en conseqüència. Això sembla veritat perquè ha estat expressat amb allò que sembla el cor, sembla paraula sincera i convincent perquè fa moure i sobre tot remoure emocions i sentiments viscerals, poc racionals, i perquè més que la veritat diu allò que l'altra persona volia escoltar des de fa temps. En relació al significat d'aquesta paraula, el periòdic The Washington Post feia ironia el 16/11/16 tot dient que «La veritat està morta. Els fets són passats de moda». [article] Un mes abans (10/09/16), la revista The Economist parlava de «l'art de mentir» en un article que comença afirmant que els polítics menteixen des de sempre, i es pregunta si això significa que ja deixaran de banda la veritat per sempre més. [article] El País deia «Que los políticos mientan no es algo nuevo ni que a los ciudadanos necesariamente les sorprenda», el 29/11/16 [article]. I el 25/09/16 es preguntava: «¿Mienten los políticos más que nunca?» [article] En veure que la paraula té molta importància i es fa transcendent, i se'n parla aquí i arreu, el prestigiós Oxford Dictionary, de la Universitat d'Oxford, va declarar post-truth com la Paraula de l'Any 2016. [article] Amb això s'admet el que prou vam veure aquí, al Brexit i amb Trump, que Veritat i Realitat són conceptes que poden quedar emmordassats, lligats de mans i peus, ofegats, quan entra en escena una falsa veritat, una falsa realitat, una falsa promesa, la mentida, paraules buides, irades, errades, només fonamentades en l'allò visceral. D'aquesta manera, el missatge del discurs polític connecta amb la força de les emocions i els sentiments de qui l'escolta, i alhora queda desconnectat de la realitat, de la necessitat real de les persones, de la política, d'això que realment cal fer. A Gran Bretanya van reconèixer les mentides de la campanya a favor del Brexit, massa tard però, quan ja havia guanyat el fet d'anar-se'n. I als Estats Units només una mica, tal vegada a causa de la intensa pressió popular i dels mitjans. A casa nostra, que jo sàpiga, ningú va admetre res. Hem de parar atenció perquè aquesta és una manera subtil i efectiva per intentar de manipular-nos des de la política del més alt nivell, i de fet des de fa un temps que s'hi parla de post-truth politics. [article] [Publicat a la premsa / pdf] ![]() Complementarios: «Bienvenido a la sociedad posverdadera» / Enrique Alpañés, 04/12/16 [artículo] «En 2014 el cirujano argentino Andrés Carot trabajaba en Sudán del Sur. Un día llegó a su guardia Amir, una niña de 12 años, con un grave problema en su pierna. Tras estudiarla detenidamente se dio cuenta de que sólo le quedaba la opción de amputar, una idea que de entrada horroriza, pero que llenó de alegría a la madre de la niña porque significaba que su hija iba a sobrevivir. El cirujano narra en este vídeo, con ayuda de las ilustraciones del artista Gustavo Reinoso, una historia de lucha con final feliz en uno de los países de África con mayores tasas de mortalidad materna e infantil.» [video] 08/12/16 IMMACULADA I INDEPENDÈNCIA Vuit de desembre, avui fa 162 anys que el Papa Pius IX va proclamar la Immaculada (o Puríssima) Concepció com a dogma de fe. I avui fa 50 anys i 8 dies que la petita illa de Barbados es declarava independent [article]. No hi ha cap relació entre les dues efemèrides. Barbados és un petit país insular, i ara fan 50 anys com a país independent. És moment, per tant, de preguntar-los què troben que és això de la independència. Trobo la resposta en un bon article que el 26/11/16 publicava Gary Younge, un nacional de Barbados i alhora britànic, resident en Gran Bretanya, periodista, exalumne de la Universitat d'Edimburg, en l'edició sabatina del diari anglès The Guardian. [article] Afirma que Gran Bretanya encara ha de complir les seves promeses. I que «independència no és el mateix que llibertat. Hi ha molts països que són independents però no són lliures». Diu que no serà pas aquest país el primer que aconsegueix d'alliberar-se «d'un senyor feudal no democràtic, només per substituir-lo per un altre». «Independència, però, és un prerequisit per a la llibertat.» I es pregunta com és possible la llibertat sense la capacitat per controlar els propis asumptes d'Estat i les pròpies riqueses. «En quin sentit es pot parlar sincerament de llibertat sense establir primer l'autonomia?» «La llibertat, però, no és garantia d'èxit. Hi ha molts països lliures on la gent viu sense esperança, sense menjar, sense serveis. Si la llibertat significa alguna cosa, ha de significar la llibertat de fracassar. Qui no consideri la independencia junt amb la possibilitat de fracassar, no pren seriosament la independència.» Aquí està, continua afirmant, l'audàcia, la tenacitat, la perspicàcia del projecte d'independència: en el fet de saltar, de llançar-se, d'assumir el risc, acceptar el repte. Article magnífic, escrit per algú que està ben orgullós de pertànyer a Barbados, molt més que un «poble petit amb una bandera i un himne». L'illa té una superfície de 439 km2, y en 2010 tenia una població de gairebé 280.000 persones; la densitat de població, per tant, és força alta: 635 hab/km2. Explica que tornava de la seva illa natal amb una inexcusable sensació d'haver vist un país on encara hi ha molta feina a fer, i la necessitat imperiosa que li deixin fer. I llavors va recordar-se que en el pas difícil de la seva adolescència a la vida adulta no es va trobar tot sol, «cap home és una illa», sinó que va poder comptar amb «germans, tiets, amics, familiars dels amics, professors, l'Estat mateix, tot un assortiment de mans capaces d'agafar-me si caigués... Tot sol no l'hauria pogut fer». Un símil per dir que la independència implica interdependència. Alhora, però, es pregunta què vol dir realment aquesta independència en un món neoliberal, en un temps globalitzat, amb terrorisme i immigració massiva. La resposta és esquiva, és urticant, difícil de dir. Com es pot parlar d'independència si la reina Isabel II és encara la reina de Barbados, es pregunta. De primer era colònia espanyola, i poc després va començar un període de quatre segles com a colònia anglesa, fins al 30 de novembre de 1966, quan Barbados es declara independent (tal vegada un eufemisme per a ells, igual que per a molts d'altres d'arreu). L' actual Govern local proposa que Barbados sigui una república, integrada però en la Commonwealth. Aquest pas de monarquia a república el van anunciar el març de 2015, i llavors van dir que seria efectiu a partir del dia del 50º aniversari de la independència. Termina l'autor l'article, amb el cos a Gran Bretanya i el cor a Barbados, amb un clam pràctic i eloqüent: «Independència, interdependència, autonomia, connexions, relacions!» [Publicat a la premsa / pdf] ![]() Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano Redactar o corregir textos, en català / en castellano Paulo Bello / Alicia Bello Hemeroteca: el BelloCat de: - 2016: [24/11/16] [10/11/16] [27/10/16] [13/10/16] [29/09/16] [15/09/16] [01/09/16] [15/08/16] [01/08/16] [17/07/16] [04/07/16] [23/06/16] [09/06/16] [26/05/16] [12/05/16] [28/04/16] [14/04/16] [31/03/16] [12/03/16] [03/03-18/2/16] [04/02/16] [23/01/16] [07/01/16]. - 2015: [24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]. |
Diseño: Jorge Franganillo |