EL FOC, EL PETARD I ELS ULLS

Urgències, i un senyor s'hi presenta perquè acaba d'explotar-li el petard que encenia, i ara d'un ull no hi veu res, i de l'altre només una mica.

Amb l'ull dret no hi veia ni tan sols la llum: l'ull s'havia romput. Amb l'esquerre hi veia un 20%. Prou evident eren les moltes i minúscules partícules que havien impactat als ulls, i amb ressonància van veure que les partícules havien fet mal tant a la superfície com a la profunditat dels ulls.

Van mirar de salvar l'ull dret amb cirurgia, però res no van aconseguir, i l'ull va quedar inútil, petit i enfonsat. De l'altre, en van treure les partícules impactades a la superfície exterior, i amb temps de tractament va recuperar visió, però només fins arribar al 50%.

Petards i fogueres són perillosos. És jugar amb foc. Tard o d'hora, aquí o allà, hi haurà conseqüències lamentables. Intento d'entendre per què encara hi ha gent que vol jugar amb foc, i que fins i tot arrosseguen els fills i els ensenyen el joc morbós del petard i la foguera.

Cap precaució, cap barrera, cap campanya de prevenció és del tot efectiva. En un segon, només en un segon, el joc del foc fa cremada, de persona, de paisatge, de vida. Llavors ja és tard. D'accidents, n'hi ha mil. D'exemples per demostrar el perill del foc i el petard, també n'hi ha mil, i sempre passen quan es pensa que res passarà.

Les coses passen quan es pensa que no passaran. És pensant que res passarà quan el mal, perill, el foc, el petard es fan banals. Sembla que no és res, sembla que tot es pot controlar. Però amb un segon n'hi ha prou. Sempre que passa, amb un segon n'hi ha hagut prou.

Aquest any, els jocs morbosos de foc i petards per Sant Joan hi van venir a continuació de focs de magnitud colossal. Això no obstant, quina autoritat va prohibir el joc del foc? Quina autoritat va prohibir la venda de petards, que són bombes de joguina, explosions en miniatura?

Permetre el joc del foc, promoure fogueres i petards és cosa no seriosa ni responsable. Si passa alguna cosa, qui es fa responsable? Que potser algú podria revertir l'efecte d'una cremada?

A Londres va passar allò que ningú imaginava que mai passaria. Però va passar. No se sap quants hi van morir cremats perquè d'alguns no va quedar gairebé res semblant a un cos humà. Famílies senceres van quedar atrapades a casa, i no en va quedar res, i tal vegada pensaven que això no passaria mai.

De seguida, l'incendi de Portugal atrapava les persones dins del cotxe, dins d'una carretera infernal, una trampa de foc, i tal vegada pensaven que això no passaria mai.

Pensar que res passarà és una ingènua forma de raonar que duu les persones a pensar que el mal, el petard, el foc són cosa banal. D'això se'n diu banalització.

Allà cremava un edifici amb persones a dins, i cremava un bosc i una carretera amb persones a dins, i aquí hi havia persones jugant amb foc i petards, pares i fills, i adolescents. Tal vegada pensaven que les coses que passen més enllà de casa no passaran aquí. O que allò que li passa als altres no ens passarà a nosaltres.

El cas que abans comentava no és d'aquí, però és igual que sigui d'aquí o d'allà. Dijous passat el publicava el New England Journal of Medicine, per tal que tothom en sàpiga, i aprengui.

Em direu que foc i petards són tradició, i les tradicions són sagrades. Quin argument més pueril! Expliqueu-li aquest argument als que van sobreviure a Londres o a Portugal, o al senyor que ara no hi veu gaire.

El joc del foc i el petard banalitza el perill del foc i de les explosions. Banalitza un atemptat terrorista, banalitza la guerra. Banalitza qualsevol guerra, qualsevol atemptat, qualsevol incendi. És això mateix de tan terrible, però de joguina. No és res, res és res fins que un dia passa.

Espero que no hagin de passar més coses terribles per tal que l'autoritat i sobre tot el públic s'adonin del que pot passar.

EYE INJURY FROM A FIRECRACKER

«A 44-year-old man presented to the emergency department with pain and decreased vision in both eyes after an injury sustained while lighting a firecracker.

He was unable to perceive light in the right eye and had reduced visual acuity of 20/80 in the left eye. He received a diagnosis of globe rupture in the right eye.

Slit-lamp examination of the left eye revealed multiple foreign bodies embedded at superficial and deep levels in the corneal stroma. Axial computed tomographic scans of both orbits showed multiple intraocular foreign bodies.

Intraocular foreign bodies can occur as a result of high-velocity injuries, such as those caused by firecrackers, gunshots, or industrial accidents. The use of appropriate eyewear may be protective. The foreign bodies were removed from the cornea, and the patient was treated with topical antibiotic agents and lubricating eyedrops.

During the next 3 months, visual acuity in the left eye improved to 20/40. Despite treatment of the right eye that included primary surgical repair, this eye remained nonfunctional, or in a state often referred to as 'phthisis bulbi'. End-stage disease is characterized by shrinkage of the eye.»

EL FUEGO, EL PETARDO Y LOS OJOS

Urgencias, y un señor se presenta porque le acaba de explotar el petardo que encendía, y ahora de un ojo no ve nada, y del otro tan sólo un poco.

Con el ojo derecho no veía ni la luz: el ojo se había roto. Con el ojo izquierdo veía un 20%. Bien evidentes eran las muchas y minúsculas partículas que le habían impactado en los ojos, y con resonancia vieron que las partículas habían hecho daño en ambos ojos, tanto en superficie como en profundidad.

Intentaron salvarle el ojo derecho con cirugía, pero nada consiguieron, y el ojo le quedó inútil, pequeño y hundido. Del otro van quitarle las partículas impactadas en la superficie exterior, y con tiempo de tratamiento recuperó visión, pero sólo hasta un 50%.

Petardos y hogueras son peligrosos. Es jugar con fuego. Tarde o temprano, aquí o allá habrá consecuencias lamentables. Intento entender por qué hay gente que quiere jugar con fuego, y que incluso arrastran a sus hijos y les enseñan el juego morboso del petardo y la hoguera.

Ninguna precaución, ninguna barrera, ninguna campaña de prevención será nunca del todo efectiva. En un segundo, sólo en un segundo, el juego del fuego quema. Quema la persona, el paisaje, la vida. Entonces ya es tarde. Accidentes con fuego hay mil. Ejemplos para demostrar el peligro del fuego y el petardo también hay mil, y siempre pasan cuando se piensa que nada pasará.

Las cosas pasan cuando se piensa que no pasarán. Es pensando que nada pasará cuando el mal, el peligro, el fuego, el petardo se hacen banales. Parece que no son nada, parece que todo se puede controlar. Pero todo pasa en un segundo. Siempre que pasó algo, pasó en un segundo.

Este año, los juegos morbosos de fuego y petardos por San Juan vinieron a continuación de fuegos de magnitud colosal. No obstante, qué autoridad prohibió los juegos con fuego? Qué autoridad prohibió la venta de petardos, que son bombas para jugar, explosiones en miniatura?

Permitir el fuego, promover hogueras y petardos es cosa irresponsable, no es serio. Porque, si pasa algo, ¿quién se hace responsable? ¿Acaso alguien podría revertir los efectos de lo quemado?

En Londres pasó lo que nadie imaginaba nunca que pasaría. Pero pasó. No se sabe cuántos murieron quemados porque de algunos no quedó nada parecido a un cuerpo humano. Familias enteras quedaron atrapadas en casa, y de ellos no quedó nada, y tal vez pensaban que esto no pasaría nunca.

En seguida, el incendio de Portugal atrapaba personas en el coche, en una carretara infernal, en un trampa de fuego, y tal vez pensaban que esto no pasaría nunca.

Pensar que nada pasará es una ingenua forma de razonar que lleva las personas a pensar que el mal, el petardo, el fuego son cosa banal, anodina, sin importancia ni trascendencia. Esto es banalización.

Allá quemaba un edificio con personas adentro, y quemaba un bosque y una carretera con personas adentro, y aquí había personas jugando con fuego y petardos, padres e hijos, y adolescentes. Tal vez pensaban que las cosas que pasan allá no pasarán aquí. O que eso que le pasa a los otros no nos pasará a nosotros.

El caso que antes comentaba no es de aquí, pero es igual si es de aquí o de allí. La semana pasada lo publicaba el New England Journal of Medicine para que todos sepan, y aprendan.

Me dirán que fuego y petardos son una tradición, y que las tradiciones son sagradas. ¡Qué argumento más pueril! Explíquenle este argumento a los que sobrevivieron en Londres y en Portual, o al señor aquel que ahora sólo ve un poco.

El juego del fuego y el petardo banaliza el peligro del fuego y de las explosiones. Banaliza un atentado terrorista, banaliza la guerra. Banaliza cualquier guerra, qualquier atentando, cualquier incendio. Es lo mismo, pero de juguete. No es nada, nada es nada hasta que pasa.