Barcelona, 15/01/18 - Volver / Tornar-hi / Back

SOBRE EL SENTIT DE L'EQUILIBRI

Temps fa que en aquesta casa l'ambient és tens, cridaner de crits però mut de paraules, i cec per al que és prou visible. L'esperança, però, ningú no me la treu, perquè sóc al mig.

L'ambient d'aquesta casa mira d'eliminar l'espai del mig. És l'espai de l'equilibri, l'espai de l'equidistància, serenor, conversa fecunda, paraula fèrtil.

Temps fa que sóc aquí. Fa un temps, però, mirava de trobar espai al bàndol que llavors semblava engrescador i que prometia madurar, però aviat vaig veure que la maduresa no hi arribava, sinó que arribaven més aviat les coloraines, l'eslògan, les paraules amb un significat dissenyat per a l'ocasió, l'astúcia com a mèrit i el paparrisme, la gracieta, la foscor.

Llavors vaig pensar que si hi ha bandolers a les dues bandes, millor serà romandre al mig, i agafar el bo i millor de cada banda, i prest descartar el material contaminat que a cada banda s'ofereix amb profusió.

Bandes, bàndols i bandolers, ja en vaig escriure, aquí, no fa gaire. El paparrisme, en canvi, és un concepte nou, clar i català, evident com l'aigua clara. Continuo pensant que ens cal un canvi, i ben important, i no només en aquesta casa, però no serà pas d'aquesta manera.

Temps fa que es parla d'eixamplar les bases, és a dir, de fer més feina per tal que més persones deixin l'espai del mig per passar-se al bàndol en qüestió, perquè amb el que n'hi ha, tot i que és força, no n'hi ha prou. Però la força no és cosa de massa, sinó de raons.

És d'aquesta manera que els del mig som blanc de les campanyes que miren d'eixamplar les bases, explorar els límits: paraules i expressions que amaguen la supèrbia de pensar que només en aquesta banda hi és la raó.

Com a conseqüència, i només n'és un exemple entre d'altres, El País i TV3 van posar-se caparruts la setmana passada afirmant que la veritat és aquí i no allà, rabiola de criatures, encara que és ben fàcil de trobar informació manipulada, ara de manera subtil, ara de manera grollera, als dos bàndols.

No sé si tenim dret a la informació, però sí que sé que tenim dret, absolutament, al fet que ningú intenti d'enganyar-nos amb paraules, coloraines, campanyes i estratègies enganyívoles. No sé si és oportú recordar que vam tenir un president que és periodista, i que en va fer feines, i que va fer de president de l'Agència Catalana de Notícies.

«... va fundar l'empresa de serveis periodístics CAT Edicions, que va elaborar butlletins, pròlegs i discursos per a alcaldes, principalment de Convergència i Unió.» (Viquipèdia)

Cal entendre que aquestes estratègies li parlen al cor, però al cor no hi és la raó ni la capacitat de raciocini. I que el sentit de l'equilibri tampoc no és al cor, sinó que és al fons de les orelles. Cal escoltar amb el fons, i no quedar-se a la superfície.

A causa d'aquest ambient que s'hi respira, el tema de la respiració ho complica tot, i és gairebé impossible de treure'n l'aigua clara perquè de seguida brolla l'aigua visceral, que per definició ofega la raó perquè ofusca el raciocini.

Prou se sap que el fet visceral és una forma de reaccionar ben humana i comprensible, però és inacceptable com a mètode per fer-ne res. Tothom és visceral en algún moment, però sabem que no hem de prendre una decisió basada només en el fet visceral del moment.

Cal superar el fet visceral per trobar l'equilibri. Cal superar les estratègies que miren dur-los més aigua al seu molí perquè aquest molí no és el teu, ni és el meu.

Hem de veure que cap dels dos bàndols té tota la raó, sinó tan sols una part, i que els dos bàndols tenen prou pecats a la consciència.

Hem de buscar el punt de l'equilibri. En aquest punt no hi ha la certesa de la raó, però és aquí on la raó és més probable, perquè hi ha el raciocini que surt de la serenor, de la conversa fecunda i plural, de l'esperit fèrtil i plural, i sobre tot de l'observació objectiva i crítica de la realitat.- (Publicarà la premsa: html / pdf)

El sentit de l'equilibri no és al cor, sinó al fons de les orelles.

SOBRE EL SENTIDO DEL EQUILIBRIO

Hace tiempo que en esta casa el ambiente es tenso, gritón de gritos pero mudo de palabras, y ciego para lo que es bien visible. Pero nadie me quita la esperanza porque estoy en el medio.

El ambiente de esta casa intenta eliminar el espacio del medio. Es el espacio del equilibrio, el espacio de la equidistancia, serenidad, conversación fecunda, palabra fértil.

Hace tiempo que estoy aquí. Pero hace un tiempo intentaba encontrar espacio en el bando que entonces parecía interesante y que prometía madurar, pero pronto pude ver que la madurez no llegaba, sino que llegaban más bien los colorines, el eslógan, las palabras con un significado diseñado para la ocasión, la astúcia como mérito, el garrapatismo, la gracia tonta, la oscuridad.

Entonces pensé que si hay bandoleros en los dos bandos, será mejor permanecer en el medio, y tomar lo mejor de cada casa, y rápido descartar el material contaminado que cada casa ofrece con profusión.

Bandas, bandos y bandoleros, ya escribí sobre esto, aquí, no hace mucho. El garrapatismo, en cambio, es un concepto nuevo, claro y evidente como el agua clara. Continuo pensando que necesitamos un cambio, y bien importante, y no sólo en esta casa, pero no será de esta manera.

Hace tiempo que se habla de ensanchar las bases, es decir, de trabajar para que más personas dejen el espacio del medio para pasarse al bando en cuestión, porque con lo que hay, aun siendo mucho, no hay bastante. Pero la fuerza no está en la masa, sino en las razones.

Así es cómo los del medio somos blanco de las campañas que intentan ensanchar las bases, explorar los límites: palabras y expresiones que esconden la soberbia de pensar que la razón sólo está de este lado.

Como consecuencia, y sólo es un exemplo entre otros, el diario El País, privado, y TV3, la cadena pública de televisió catalana, se pusieron tozudos la semana pasada, tercos afirmando cada uno que la verdad está aquí y no allá, rabieta, pataleta de criaturas, siendo que es fácil encontrar información manipulada, tanto con sutileza como de manera grosera, en los dos medios.

No sé si tenemos derecho a la información, pero sí que sé que tenemos derecho, absolutamente, a que nadie intente engañarnos con palabras, colorines, campañas y estrategias engañosas.

No sé si es oportuno recordar que tuvimos un presidente que es periodista, que fundó la empresa CAT Edicions, dedicada a escribir material para políticos sobre todo de su partido, y que fue el primer presidente de la Agencia Catalana de Noticias.

Hay que entender que estas strategias le hablan al corazón, pero en el corazón no está la razón ni la capacidad de razonar. Y que el sentido del equilibrio tampoco está en el corazón, sino que está en el fondo de las orejas. Hay que escuchar con el fondo, y no quedarse en la superficie.

A causa del ambiente que se respira, el tema de la respiración lo complica todo, y es casi imposible entender qué pasa en realidad, porque en seguida brotan las aguas viscerales, que por definición ahogan la razón porque ofuscan el raciocinio.

Ya se sabe que el hecho visceral es una forma de reaccionar bien humana y comprensible, pero es inaceptable como método para hacer nada. Todos somos viscerales en algún momento, pero sabemos que no debemos tomar una decisión basada sólo en lo visceral del momento.

Hay que superar el hecho visceral para encontrar el equilibrio. Hay que superar las estrategias que intentan llevarles más agua al molino, porque ese molino no es ni el tuyo ni el mío.

Tenemos que ver que ninguno de los dos bandos tiene toda la razón sino sólo una parte, y que los dos bandos tiene pecados en la conciencia.

Hay que buscar el punto del equilibrio. En este punto no hay certeza de la razón, pero es aquí donde la razón es más probable porque está el razonamiento que emana de la serenidad, de la conversación fecunda y plural, del espíritu fértil y plural, y sobre todo de la observación objetiva y crítica de la realidad.-