Sobre la mirada unilateral
Aquests dies, el 23, és un any del Brexit, però
encara cueja polèmic el resultat d'aquest referèndum. De
l'escocès (18/9/14) i del català (9/11/14) fa més de temps però
també cuegen, somort l'escocès, nostàlgic el català.
N'hem d'aprendre. Hem d'evitar la mirada
unilateral, perquè és parcial, perquè només mira una part, i no
pas el tot. No mira el conjunt, sinó casa seva. La mirada
parcial inclou alguns, però exclou d'altres.
Res que sigui unilateral deixarà les dues parts
en harmonia. Al contrari, la mirada que mira només una banda
provoca mil reaccions i mil interpretacions, i fa que el polític
digui sense dir, faci sense fer-ne.
Hem de mirar amb dos ulls, i dues orelles, i
olorar, i tocar i preguntar per veure-hi clar. Hem de demanar
explicacions, hem de demanar l'aigua clara.
Si les regles del joc no són prou clares i
consensuades, si no busquen la neutralitat i el conjunt, jo no
m'hi apunto. Perquè hi ha parany.
Hem de rebutjar les coses fetes de manera
unilateral, les decisions preses només en atenció a una banda.
Han de saber, hem de saber que som tan intel·ligents com ells,
podem pensar tant com ells, podem decidir tant com ells.
L'anunci d'un altre referèndum a Catalunya no
va incloure un crida per debatre i consensuar les regles del
joc. Sembla per tant que ja són fetes, de manera unilateral. La
condició unilateral és un absurd si es considera que es tracta
precisament de veure quina de dues parts és la predominant.
Al 9N, per exemple, van decidir que quedaven
cridats a votar, a més dels habituals, els joves de 16 a 18 anys
i els estrangers amb residència legal a Catalunya; això és
incloure més d'un milió de persones al conjunt de votants. Al
pròxim referèndum, però, són exclosos. Això s'ha dit en veu
baixa, perquè llavors era una decisió unilateral, i ara
provocaria profundes urticàries.
Les regles del joc no són sobre la taula, i no
tenim oportunitat de parlar-ne. Això és que les podrien
improvisar o modificar a última hora, o fins i tot després. Les
podrien interpretar segons convingui.
És fàcil d'entendre la importància d'establir
les regles del joc abans de començar el joc. Ara, per exemple,
no se sap quina és la participació mínima que cal que hi hagi
per considerar vàlid el referèndum. De fet, no se sap si es
demana una participació mínima.
Al 9N, la opció a favor de la independència
(Sí-sí) va obtenir el 80,91% dels vots. Sembla que sigui molt,
sembla que sigui una dada representativa de la voluntat de la
gent, i és el que diuen els polítics favorables a la
independència.
Aquest percentatge, però, no és gaire cosa
perquè la participació al referèndum va ser tan baixa que no es
pot dir que el nombre de vots sigui representatiu del conjunt de
Catalunya.
Va haver-hi 2.344.828 vots, una xifra que
representa una mica més d'un terç dels cridats a votar. No
hi havia un cens oficial o formal, i per tant no es pot donar
una xifra exacta de participació.
Amb aquesta baixa participació no es pot parlar
de voluntat popular, ni de mandat, ni de representativitat. Sinó
de minoria. I la minoria no representa, en democràcia, al
conjunt. Ni la minoria pot decidir res sobre la majoria.
Al referèndum escocès, la participació va ser
del 84,59%, una xifra que sí
representa el poble escocès. Al Brexit va ser del 72,2%, una
participació alta però menys representativa que l'escocesa. Per
tant, la participació manté una relació directa, i decisiva, amb
la representativitat.
Res
és
democràtic sense prou representativitat. I res unilateral és
democràtic, ni per tant representatiu.
No
estic en contra del referèndum, seria la cura més adequada per a
la ferida catalana. Però si les regles del joc no són clares i
sobre tot consensuades, l'1 d'octubre no ens durà més que, un
altre cop, un joc de mans. //
Publicat a la premsa: html
/ pdf
Tenemos que aprender, y rechazar la mirada unilateral porque sólo mira hacia el campo donde está su casa.
- Post-9/11 torture at CIA “black sites” - Physicians and lawyers working together / George Annas and Sondra Crosby / NEJM
Antivacunas como
enfermedad emergente
«La asistencia primaria de pediatría
es una atalaya desde la cual vemos la infancia con una
perspectiva propia.
Vemos un niño determinado y todos los
niños a la vez, vemos el entorno familiar y el contexto del
barrio, vemos ilusiones y aspiraciones; vemos el gozo, la
frustración y la esperanza; vemos el sacrificio y el esfuerzo,
la responsabilidad y la negligencia.
Vemos el bosque y a la vez el árbol, y
vemos cómo crece y se hace grande, el bosque y el árbol.
No vemos números porque vemos niños.
Desde esta privilegiada perspectiva
vemos que al parecer hay cada vez más niños sin vacunas por
decisión de los padres, y vemos también, con igual preocupación,
que los padres ya no quieren comentar por qué no los quieren
vacunar.
Conocemos los derechos de estos niños
porque son los derechos de todos los niños.
Vemos que la infancia es siempre la
misma, cosmopolita y heterogénea, y que son bien diferentes sus
circunstancias.
Los padres y la nómina,
los hermanos, la familia, la vivienda, el colegio, el barrio,
los amigos son decisivos para la evolución del niño.
Es así como el contexto
social determina cómo es el presente y cómo será el futuro de
cada niño.
Vemos que los niños sin
vacunas responden a un cierto patrón de familia, incluso a un
cierto patrón de barrio, de contexto social.
No obstante, estos niños,
esta realidad no son aún objeto de suficiente estudio, al menos
en España.
Bello J. La actitud antivacuna como enfermedad emergente, la responsabilidad de la Administración y la asistencia primaria de pediatría. Rev Enf Emerg 2017;16(2):76-80.
Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat de:
- 2017
[08/06/17] [11-25/05/17] [27/04/17] [13/04/17] [30/03/17] [16/03/17] [02/03/17] [16/02/17] [04/02/17] [02/02/17] [19/01/17] [05/01/17]
- 2016:
[08-22/12/16] [24/11/16] [10/11/16] [27/10/16] [13/10/16] [29/09/16] [15/09/16] [01/09/16] [15/08/16] [01/08/16] [17/07/16] [04/07/16] [23/06/16] [09/06/16] [26/05/16] [12/05/16] [28/04/16] [14/04/16] [31/03/16] [12/03/16] [03/03-18/2/16] [04/02/16] [23/01/16] [07/01/16].
- 2015:
[24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15].