Redactar o corregir textos • anatomicvm@gmail.com | Anatomicvm |
Barcelona, 18/02/16
i 03/03/16 // Tornar-hi / Volver Català 1. Sobre la satisfacció a Urgències (18/02/16) 2. La revolta dels animals i d'altres (03/03/16) 1. SOBRE LA SATISFACCIÓ A URGÈNCIES Encara que hi ha problemes a Urgències dels hospitals d'aquí i d'arreu, l'opinió dels pacients que en fan ús és en general prou bona. Hem d'admetre, però, que hi ha un bon grapat d'experiències personals de sentit contrari. Aquestes experiències mereixen tot el respecte i cal tenir-les en consideració, però també hem d'admetre que el valor que ofereixen, per avaluar un servei d'urgències, és anecdòtic. Ara busco els fets objectius. Para avaluar un servei d'urgències d'hospital, no en tenim prou amb la paraula dels professionals que hi fan feina, ni amb la paraula dels professionals que en fan la gestió. Hem de mirar també la paraula dels pacients que van anar-hi tot buscant ajuda mèdica. La revista Gaceta Sanitaria publicava en 2013 un seguit de comentaris sobre l'estudi "Factores relacionados con la satisfacción del paciente en los servicios de urgencias hospitalarios". Aquesta revista és una publicació científica de la prestigiosa Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària. Aquest estudi és el resultat d'una enquesta feta a 3.600 pacients, de 9 hospitals públics, que van respondre un qüestionari a poc d'haver rebut atenció a Urgències. Els factors que van quedar relacionats amb la satisfacció del pacient a Urgències són: - Actitud del metge quan a tracte envers el pacient - Professionalitat del personal d'infermeria - Professionalitat del zelador - Infraestructura: neteja i confort - Informació rebuda en el moment de l'alta - Temps passat a Urgències - Percepció d'un diagnòstic i tractament fets sense errades La conclusió d'aquest estudi és que queden identificats, pel mateixos pacients, els factors sobre els quals cal actuar per millorar les Urgències, alhora que queden identificats els factors que contribueixen a la satisfacció del pacient. Ara es veu com són de diversos els factors que es relacionen amb la qualitat assistencial a Urgències, i que afecten tant als professionals com a l'organització del servei. Dels comentaris que sobre aquest estudi publica Gaceta Sanitaria, en vull destacar el que firmen tres professionals d'Urgències de l'Hospital Universitari de Canàries, a Tenerife. Conclouen dient que: «En cualquier caso, es importante recalcar la excelente valoración que, encuesta tras encuesta, tienen los ciudadanos de los servicios de urgencias hospitalarios, a pesar de la falta de espacio, medios y personal que en nuestra opinión secularmente padecemos. Sin duda, el trabajo en equipo de todos los profesionales implicados en la atención urgente contribuye a ello.» Aquests professionals també comenten una informació procedent del Baròmetre Sanitari, segons la qual, sobre 7.800 enquestes fetes a pacients d'Urgències, «el 84% manifestó que tenía bastante o mucha confianza en la labor de los médicos, e idéntico nivel de confianza respecto a los profesionales de enfermería». Amb aquestes dues publicacions, l'estudi i el comentari a l'estudi, es pot veure que la preocupació per Urgències és general, perquè és general que a Urgències hi ha problemes. Però que també es general la voluntat d'identificar les àrees sobre les quals cal reflexionar, per avaluar-les objectivament, i plantejar solucions. Tota reflexió sobre Urgències ha d'admetre, com a punt de partida, que el bon funcionament d'Urgències, i en conseqüència la satisfacció tant dels pacients que hi van com dels professionals que hi són, depèn del bon inter-actuar de les tres parts interessades: - Pacients - Professionals que hi treballen - Professionals que en fan gestió Si els professionals i els gestors fan una feina realment professional, i els pacients fan un bon ús del servei, les Urgències funcionen, i tots n'obtindran satisfacció. Però si una de les tres parts interessades no fa el que ha de fer i de la manera en què ho ha de fer, Urgències no funciona i tothom surt perjudicat. (Hem de considerar que l'Assistència Primària també influeix en el funcionament d'Urgències.) Per tant, hem d'admetre que l'atenció mèdica és feina de tots, i tots hem de tenir-ne cura, i vetllar perquè l'altre també en tingui cura. (Publicat a la premsa: pdf) - Parra Hidalgo P, et al. Factores relacionados con la satisfacción del paciente en los servicios de urgencias hospitalarios. Gac Sanit. 2012; 26: 159-65. - Burillo-Putze et al. Carta a: Satisfacción de los usuarios de las urgencias hospitalarias. Gac Sanit 2013; 27: 184-89. Articles publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano 2. LA REVOLTA DELS ANIMALS I D'ALTRES Com a periodista no és tan conegut, però va escriure cròniques de valor immortal, i moltes d'aquestes col·laboracions amb la premsa continuen ben vives. «El comienzo de la guerra civil española, que alzó el telón del conflicto actual y es uno de los acontecimientos más trágicos y más sórdidos...» Són les línies inicials de l'article "A los ocho años de la guerra: recuerdos españoles", publicat a l'Observer de Londres el 16 de juliol de 1944. George Orwell és el pseudònim de Eric Arthur Blair, escriptor i periodista britànic, conegut sobre tot per dues novel·les de gran valor premonitori. Una és «1984», publicada en 1949. L'altra és «La revolta dels animals», publicada en 1945, i és aquesta la que us proposo de llegir, o rellegir, per comprobar fins a quin punt hi ha notables i colpidors paral·lelismes entre aquesta faula d'animals ben humans i la realitat que, tossuda, ens envolta. Vet aquí un tros: «Quan les gallines van sentir això, feren un terrible avalot. Ja havien estat advertides que aquest sacrifici podria ésser necessari (...). Dirigides per tres polles negres de Menorca, les gallines van fer un esforç decidit per tal de desbaratar els propòsits de Napoleó. El seu mètode consistia a pujar als travessers i de dalt estant pondre els ous, que s'esclafaven en arribar a terra. Napoleó va actuar ràpidament i despiadada. Manà que retiressin les racions a les gallines i va decretar que (...). Durant cinc dies les gallines es van resistir, però a la fi capitularen i se'n tornaren a les ponedores. Nou gallines havien mort durant la vaga. Les van enterrar a l'hort i es digué que havien mort de coccidiosi.» (Cap. 7) Les col·laboracions periodístiques d'Orwell són agudes, punyents, directes, sense subtileses ni subterfugis, cap laberint de paraules. De l'esmentat article: «Mientras las fuerzas fascistas conquistaban Cataluña, un torrente de refugiados pasaban a Francia, ametrallados por aviones italianos e internados tras alambre de espino en cuanto llegaban.» «Ha habido una fuerte tendencia a esconder estos hechos (...). Mucho mejor sería recordar siempre la verdadera historia de la guerra de España como una perfecta demostración de la estupidez y la mezquindad de la política de potencias.» George Orwell va morir de tuberculosi en 1950, a Londres. Havia nascut en 1903, a l'Índia que encara era colònia anglesa. És un dels meus escriptors més estimats, tant per la seva capacitat de comunicació escrita com pel seu vessant d'activista. Va escriure i va actuar en contra de l'imperialisme britànic. Va escriure i va actuar a favor de la justícia social. Va escriure en contra dels totalitarismes nazi i estalinista després d'haver participat en la guerra civil espanyola, i d'aquesta participació en va escriure «Homenatge a Catalunya». «El doctor tornà a embenar-me la ferida, em clavà una injecció de morfina (...). Jo estava abaltit per la morfina, però molt adolorit encara, prácticament incapaç de moure'm, i m'empassava sang constantment. És un exemple típic dels mètodes hospitalaris dels espanyols que, en l'estat en què em trobava, la infermera de torn, no titulada, s'entestava a fer-me empassar el menú corrent de l'hospital, i semblà tota sorpresa quan em vaig negar a prendre-m'ho.» (Cap. 10) Trobo que és tota una lliçó de vida observar que hi ha una paraula, una forma de pensar, una actitud, quelcom de visceral de cadascú que roman perdurable més enllà de l'artificial barrera del temps. L'obra d'Orwell n'és un exemple que permet de veure que val la pena observar la realitat tal com és, interpretar-la com cal, i deixar-la escrita, o dibuixada, o explicada als fills.- (Publicat a la premsa: html / pdf) Van dir que tots els animals són iguals, però després van dir que n'hi ha que són més iguals que els altres. - World Photopress Award 2015 (Siria) - Orwell periodista. Artículos y reseñas en el Observer 1942-1949. Barcelona: Global Rhytm Press, 2006; p. 54-57. - La revolta dels animals. Barcelona: Ediciones Destino, 2001; p. 78. - Homenatge a Catalunya. Barcelona: Edicions 62 / Público, 2010; p. 203-204. Redactar o corregir textos, en català / en castellano Paulo Bello / Alicia Bello Hemeroteca: el BelloCat del [04/02/16] [23/01/16] [07/01/16]. 2015: [24/12/15] [10/12/15] [22/11/15] [08/11/15] [29/10/15] [15/10/15] [28/09/15] [25/09/15] [17/09/15] [11/09/15] [01/09/15] [06-20/08/15] [31/07/15] [23/07/15] [10/07/15] [25/06/15] [11/06/15] [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]. |
Diseño: Jorge Franganillo |