Barcelona, divendres 11 de juny de 2015
CAL TORNAR AL TEMA DE PEDIATRIA
El passat dia 5 de juny s'ha fet un any que es va convocar la plaça interina de pediatria per a Canal Salat, en Menorca. El resultat i els fets posteriors en són prou sabuts: el candidat que va guanyar la plaça la va ocupar durant pocs mesos, i després hi va renunciar. El que no és sabut és per què no es va tornar a convocar aquesta plaça.
Les noves autoritats de Menorca haurien de fer-se aquesta pregunta, que ara assoleix un grau més alt d'urticària perquè la Direcció d'Atenció Primària d'Eivissa i Formentera sí que vol convocar una o més places de pediatria d'assistència primària.
Efectivament, el passat dilluns 4 de maig, el ueb de l'Associació Espanyola de Pediatria publicava aquest anunci:
«Aspirantes para cubrir plazas interinidad atención primaria con participación activa en la actividad hospitalaria y posibilidad de guardias hospitalarias. Próxima publicación en www.ibsalut.es»
Per demanar-ne més informació, l'anunci diu que cal adreçar-se al Departament de Personal, i en dóna el número de telèfon.
El candidat que hagi trucat haurà rebut una atenció amable que li confirmava la perspectiva d'aquesta convocatòria. I li hauran sol·licitat d'enviar-los el currículum per tal que la directora li truqués per donar-li'n més informació. Uns dies després, aquest candidat haurà rebut una telefonada per demanar-li de fer la inscripció al Servei d'Ocupació de les Illes Balears.
Fins on puc saber, aquesta convocatòria encara no s'ha publicat oficialment. Però és evident que l'anunci vol avançar-se per donar-li més difusió i per tal que arribi al nombre més alt possible de candidats.
El sistema de contractar per convocatòria pública és sense dubte el mètode més just i transparent de contractar algú el sou del qual sortirà de les butxaques públiques. El sistema, però, té dos inconvenients.
El primer, que es valora amb molta cura els antecedents professionals del candidat, però no valora igual d'acuradament els valors humans i extra-professionals que el candidat pugui aportar.
El segon, que només accepta candidatures de professionals titulats, amb la qual cosa cosa queden exclosos els professionals no-titulats que puguin demostrar prou solvència humana i professional per desenvolupar-se correctament en la feina que hauran de fer.
Sobre el tema de pediatres titulats i no-titulats, i considerant els vincles passats i presents de Menorca amb el món anglès, vaig consultar un pediatre anglès. Format i titulat a Londres, fa uns anys que fa feines a Barcelona.
Bon amic, doctor Kartik Babulal va explicar-me que l'assistència primària de pediatria d'Anglaterra no la fan pediatres (titulats). Ben al contrari, tota l'atenció primària de pediatria del país la fan metges de família. I els pediatres fan la feina de pediatria a l'hospital.
A l'hospital, els pediatres treballen en tres nivells segons l'experiència que vagin assolint i la vàlua i solvència professionals que vagin demostrant.
D'aquesta manera, als barris anglesos, és un metge de família qui visita el nen, i només si considera que la situació ultrapassa les seves habilitats i competències professionals, enviarà el nen a l'hospital. I aquí rebrà atenció amb un pediatra de primer, segon o tercer nivell segons la importància de la malaltia que presenti.
Segons va explicar-me, el sistema funciona prou bé perquè tothom confia en el metge de família, i confia també que enviarà el pacient a l'hospital si la situació se'n torna més complicada.
A Espanya, en canvi, es vol que el metge de pediatria de l'ambulatori sigui un pediatre titulat. Però ja se sap que no hi ha prou pediatres titulats per a totes les places de pediatria. I també se sap que el pediatre titulat serà més útil a l'hospital, i que l'hospital té problemes per cobrir totes les places de pediatria que li caldrien.
Per tant, les convocatòries han d'adaptar-se a la realitat de cada comunitat i de cada moment. Cal que siguin un instrument útil de contractació, i per això han de ser flexibles i sobre tot realistes.
Les convocatòries són un bon sistema de contractació, però han d'evitar el laberint burocràtic i han d'adaptar-se a la realitat.
Publicat a la premsa: pdf
Complementari / ficció: Fiets al vent
Barcelona, domingo 7 de junio de 2015
EL SILENCIO QUE MATA
1. «El pasado día 3 de abril, un soldado israelí le pegó un tiro en la pierna a Manal Tamimi en una manifestación contra la ocupación de sus tierras, en Nabi Salé (Cisjordania).
Manal y casi todos los 600 habitantes de su pueblo se manifiestan todos los viernes desde 2009. Aquel año, en una nueva vuelta de tuerca de restricciones y humillaciones, se les prohibió el acceso a una fuente de agua que el asentamiento judío de Halamish se había adjudicado.
Desde entonces, Manal y los suyos se lavan, cocinan y limpian con 12 horas de agua a la semana. Pero Manal sabe que la información es poder (o, dándole la vuelta, que el silencio mata), y lleva los periodistas a su pueblo para que que juzguen por sí mismos.»
2. Otra vergüenza que el mundo ignora:
Médicos sin Fronteras, revista MSF 103, mayo de 2015: la revista que te informa de las acciones que tú haces posibles.
Publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat del [30/05/15] [23/05/15] [15/05/15] [02/05/15] [23/04/15] [05/04/15] [02/04/15] [21/03/15] [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]