Barcelona, dissabte 21 de març de 2015
I ARA, UNA MALA NOTÍCIA VACUNAL
Us donava el 5 de febrer una bona notícia vacunal: la vacuna contra les infeccions greus causades pel pneumococ serà gratis, en 2016, per a cada bebè d'Espanya, fins l'any d'edat. És notícia oficial: és un comunicat del Ministeri de Sanitat.
Això és el que van dir-nos amb la boca ben oberta, al gener. Ara, però, amb la boca petita es comenta que això de la vacuna gratis en 2016 és cert, sí senyor, però serà més aviat per al desembre de 2016. Si la notícia feia llavors una oloreta sospitosa, pròpia dels temps preelectorals, els comentaris que ara circulen semblen confirmar aquesta oloreta, perquè qui ara promet vacuna no serà pas al càrrec quan hagi de complir la paraula donada.
No és la primera vegada que l'autoritat vol jugar amb les vacunes, i en conseqüència amb la salut de la població infantil.
Us recordava en l'esmentat article del passat dijous 5 de feber que Esperanza Aguirre, a Madrid, va fer en 2006 que la vacuna contra el pneumococ fos gratis, fins i tot per als bebès de més d'un any, però en 2012 li va treure la condició de gratis, i des de llavors s'ha de pagar. Tal vegada per dir ara sí, ara no, l'esperança hi torna.
La memòria permet de saber qui és qui i qui va fer què. Fem més memòria, ara en relació a la vacuna contra la paràlisi infantil, és a dir, la poliomielitis o simplement la pòlio. Aquesta malaltia va fer-li molt de mal a la població espanyola, fins i tot quan ja hi havia vacuna, però l'autoritat no va voler vacunar tothom.
Més de 14.000 persones van agafar la pòlio en Espanya entre 1956 i 1963. Unes 2.000 van morir a conseqüència de la malaltia, la resta va quedar amb seqüeles paralítiques per a tota la vida.
Aquelles morts i els milers d'afectats que van quedar amb seqüeles s'haurien pogut evitar fàcilment perquè ja hi havia la vacuna contra la pòlio, però les autoritats de la dictadura franquista no van iniciar cap campanya massiva i gratuïta de vacunació fins al 1963.
Res de vacunar a tothom, però els pròxims al règim i les persones que la podien pagar sí que accedien a la vacuna i es protegien contra la pòlio. Mentrestant, a Portugal, la dictadura d'Antònio d'Oliveira Salazar ja feia vacunes per tothom.
La vacunació que va començar en 1963 aconseguia de disminuir molt el nombre de casos de pòlio, però a causa de la negligència de l'autoritat i de les retallades als pressupostos per salut, la pòlio no seria del tot controlada a Espanya fins el 1988, segons ens recorden els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis, de TV3.
La primera vacuna contra la pòlio és del 1950, i la van rebre més de set milions de fiets, sobre tot a Polònia. La segona, que millorava la protecció antipòlio de l'anterior, va ser desenvolupada per l'equip de Jonas Salk, que la va fer pública en 1955. Aquesta vacuna Salk ofereix una protecció del 99%.
La tercera vacuna contra la pòlio és coneguda com a Sabin oral perquè la va desenvolupar l'equip d'Albert Sabin i perquè s'administra per via oral. És tan efectiva com l'anterior. La Sabin oral es va convertir ràpidament en la millor opció per al control de la pòlio, i des de 1962 la reben milions de fiets d'arreu del món.
Des de no fa gaire, i segons es fa en d'altres països europeus, la vacuna antipòlio que s'administra en Espanya és la injectable perquè, entre d'altres motius, amb una única punxada es poden administrar diverses vacunes alhora (tètanus, tos ferina, diftèria, hepatitis).
Aquells que van quedar amb seqüeles per causa d'aquelles negligèncias franquistes de política sanitària, de medicina preventiva, encara lluiten per aconseguir que l'autoritat sanitària els reconegui formalment, i a tots els efectes, la situació en què es troben, perquè en són víctimes.
Però, és clar, ara es renten les mans perquè ja no hi ha ningú d'aquells que van dir ara no, ara sí.
La història es repeteix amb el mateix tema vacunal i les persones de la mateixa família, però d'una altra generació.
Publicat a la premsa / pdf
Documental de referència,
sobre la poliomielitis en la Espanya franquista:
Crònica d'una negligència
Barcelona, sábado 21 de marzo de 2015
LA POLIOMIELITIS EN LA ESPAÑA FRANQUISTA
Crònica d'una negligència es un documental de producción propia (TV3, Cataluña) dirigido por Montse Armengou y Ricard Belis. He aquí la adaptación de un fragmento:
«Entre 1956 y 1963, más de 14.000 personas enfermaron en Espanya de parálisis infantil, o poliomielitis, o simplemente polio.
Murieron unas 2.000. Las demás quedaron con secuelas graves que les afectarían durante toda la vida, y que aún les afectan sin ninguna perspectiva de superarlas.
La enfermedad pudo ser evitada perque ya entonces existía una vacuna eficaz, la vacuna Salk, inyectable [que demostraba ser más eficaz que su predecesora, la vacuna Koprowsky, de 1950]. Luego vendría la vacuna Sabin, que se administra por vía oral.
Pero las autoridades de la dictadura franquista no hicieron ninguna campaña de vacunación masiva y gratuita. Pero permitieron que las personas allegadas al régimen, y quienes fueran de más recursos económicos, recibieran la vacuna y quedaran así protegidos contra la enfermedad.
El criterio económico, por tanto, tuvo por entonces primacía sobre la protección de la salud de la población. [Un fenómeno similar al que ocurre actualmente con la vacuna contra las infecciones por neumococo.]
Más tarde, las luchas intestinas de las familias políticas del franquismo por controlar la sanidad retrasaron la aplicación de una vacuna que hubiera podido salvar muchas vidas, que hubiera podido evitar muchas secuelas, que hubiera evitado sufrimiento e invalidez.
En esos años, Portugal, también sometido a una dictadura, la de Antonio de Oliveira Salazar, ya vacunaba a todos contra la poliomielitis.
Hasta 1963 no se organizaría la primera campaña estatal de vacunación contra la poliomielitis, que reduciría drásticamente el impacto en la población de esta enfermedad invalidante [que provoca parálisis, o incluso la muerte si afecta a los músculos de la respiración].
No obstante, la relajación en las campañas de vacunación y los recortes en los presupuestos para sanidad hicieron que la parálisis infantil no quedara oficialmente erradicada de España hasta 1988.
Muchos de los afectados por la poliomielitis, después de años de pesares y esfuerzos por llevar una vida más o menos normalizada, tuvieron que afrontar una secuela tardía de la enfermedad, el sindrome post-polio. Es un cuadro clínico que puede aparecer 40 o 50 años después del inicio de la enfermdad y que empeora aún más la situación del paciente.
Así, la poliomielitis en España pasó de ser una enfermedad temida, entonces, a ser una enfermdad rara, ahora. Pero ahora ninguna autoridad quiere reconocer responsabilidad alguna por las negligencias del pasado, y por tanto no asumen ninguna responsabilidad sobre la situación del presente.
Los afectados por la poliomielitis española saben que son los últimos testimonios de una epidemia de terribles consecuencias en todo el mundo, y que si bien hoy en día está controlada casi por completo en Europa, no lo está en el resto del mundo. [Sigue siendo endémica en Afganistán, India, Pakistán y otros países.]
Y siguen luchando, antes de extinguirse como colectivo de afectados por las secuelas de la poliomielitis, por denunciar la negligencia de la dictatura franquista, porque permitió que se infectaran, y enfermaran, y acabaran con secuelas, cuando ya había forma eficaz para evitarlo. Y por denunciar también la negligencia de una democracia [heredera de aquella dictadura] que no les reconoce un sufrimiento que sin remedio arrastran desde aquellas décadas de primitiva oscuridad.»
Publicats des del març de 2013 a la premsa, en català / en castellano
Redactar o corregir textos, en català / en castellano
Paulo Bello / Alicia Bello
Hemeroteca: el BelloCat del [07/03/15] [20/02/15] [07/02/15] [24/01/15] [14/01/15] [10/01/15]