// Tornar-hi / Volver

1-O: Tristesa i esperança

Quina tristesa, tot el que està passant a Catalunya i a Espanya. Les dues bandes van fer-se ferides profundes, i la pau, i l'harmonia, i la veritat, i el respecte ja no hi són.

Els dos bàndols van fer-s'hi mútuament unes ferides que trigaran molt de temps a guarir. O tal vegada no hi haurà mai cap guariment, perquè a les dues bandes n'hi haurà que vetllaran per mantenir obertes les ferides. És una història que, moderna, hi torna, i llavors pot haver-hi seqüeles, represàlies modernes.

Hem perdut la pau i l'harmonia, i la veritat, però jo no perdo l'esperança. Prou se sap que només la germanor, més enllà de la diferència o tot incloent-hi la diferència, és allò que ens fa persones.

Prou sabem també que només la veritat és allò que ens fa lliures. I sabem també que la resta, tota la resta, és populisme, és discurs demagògic, són interessos particulars, de família i de clan, de bandes i de bàndols.

Les dues bandes van mentir-nos una i una altra vegada, i amb histrionisme van estripar-se les vestidures quan hi havia el públic adequat. Les dues bandes van mirar d'enganyar-nos, de fer-nos veure una realitat que no és la realitat.

Les dues bandes van menystenir les persones de pensament diferent, i van abusar de la llei. Les dues bandes van introduir el ganivet en la societat, a la feina, a la família. I van tallar, i fan molt de mal. Les dues bandes van mirar d'intoxicar-nos amb arguments viscerals. Van jugar amb foc, i ara crema.

Als dos bàndols van haver de canviar-se el nom per ocultar el passat, i sota la pell de xai s'amaguen ara les ungles de llop. Bàndols i bandolers dissimulen la corrupció i la incompetència, el nepotisme i les ànsies de poder.

Un bàndol purgava fa temps les pròpies files, i no fa gaire ho feia l'altre bàndol. El fet diferencial que ahir es proclamava aquí com un factor enriquidor és avui un material nociu, i ara ja no interessa què pot fer de positiu qui en sap; el que interessa és que sigui submís.

La purgació de les files i del pensament, i l'adaptació de la llei per tal de justificar allò que es vol fer per mantenir la pròpia posició, són tècniques característiques de les dictadures, i aquí són fetes per les dues bandes.

La violència contra les institucions n'és una altra, i les dues bandes van cometre aquest pecat. Uns contra les institucions de l'altre, i els de casa contra les pròpies institucions.

Ara és moment d'aturar aquesta espiral cega de follia irracional perquè les conseqüències, fàcils d'imaginar perquè són fàcils de recordar, són una perspectiva esgarrifosa. Les dues bandes han d'aturar-se, i acceptar-se, perquè res serà mai més important que la pau i l'harmonia, i el respecte, i la veritat.

Res serà mai més important que la pau i l'harmonia a casa i al carrer, a la feina, a l'escola. Ens han tret la pau i l'harmonia, ara un bàndol, ara l'altre, amb l'argument pueril, ingenu, d'un món millor. Però estem a temps de recuperar la pau i l'harmonia per a casa nostra i per a tothom.

Hem de recuperar la pau i l'harmonia, el respecte i la veritat, abans que cremin en la foguera de les vanitats.

També hem perdut la veritat. Fa temps que ningú diu la veritat, ni polític ni aspirant oportunista, ni els mitjans de comunicació, ni els savis tertulians, que n'opinen, i cobren.

Hem d'acceptar que ja no hi res a guanyar i sí molt a perdre. Hem d'admetre que els dos bàndols van fer-nos ferides. Hem de veure que el bandoler conserva un bon sou. Només la veritat ens fa savis, i ens fa lliures. Tota la resta és populisme, és enganyívol, és cosa de bandes, de bàndols i de bandolers.

Ara és moment d'entendre que cal recuperar la pau i l'harmonia, perquè res serà mai més important. Hem de veure que n'hi ha que volen la ferida, i per això incendien el discurs, cada cop més. Hem de veure la realitat, i ja no veure el somni.

És aquí on hem d'aturar-nos, i curar-nos les ferides els uns als altres, perquè ens estimem més del que sembla. I perquè hem de recuperar la confiança i el respecte, la veritat, la pau i l'harmonia.- Publica la premsa: html - pdf

Després / 1-O: « [...] Ja està. L'1-O ja ha passat, però quedarà a les pàgines de la història, i no com el dia de la vergonya, perquè serà millor oblidar-se'n, sinó com aquell dia en què David va vèncer Goliat. [...]» / Publica la premsa: pdf / És evident, però, que aquesta victòria només és simbòlica, i que l'allò simbòlic, tot i que necessari, sempre està més enllà de la realitat. I la realitat és que el referèndum no ofereix gaire credibilitat, ni confiança en conseqüència, i per tant no és fonament per a decidir res. Les persones que capitanegen, i volen controlar aquest procés, tampoc no ofereixen credibilitat ni confiança. Ara cal aturar-se. Ara és temps d'assossec, de diàleg, de mirar de recuperar la pau, la concòrdia, la bona convivència.